En este trabajo se ha recopilado todos los reportajes del NO-DO vinculados al mundo de la lírica en sus diversos enfoques: cantantes, teatros, representaciones…, y de cada uno se ha elaborado un comentario crítico sobre la forma de presentarlo. La conclusión más inmediata es que el NO-DO… "no iba demasiado a la ópera", pero, una vez establecido esto, hemos intentado dilucidar la dinámica selectiva que pudo llevar a tan poca motivación en una larga serie de noticiarios en los que, al fin y al cabo, siempre había espacio para cualquier tema, independientemente de su mayor o menor popularidad.
En aquest treball s'ha recopilat tots els reportatges del NO-DO vinculats al món de la lírica en els seus diversos enfocaments: cantants, teatres, representacions..., i de cadascun s'ha elaborat un comentari crític sobre la manera de presentar-lo. La conclusió més immediata és que el NO-DO... "no anava gaire a l'òpera", però, una vegada establert això, hem intentat dilucidar la dinàmica selectiva que va poder portar a tan poca motivació en una llarga sèrie de noticiaris en els quals, al cap i a la fi, sempre hi havia espai per a qualsevol tema, independentment de la seva major o menor popularitat.
Now we have at our disposal practically all of the contents of NO-DO, which was the official Spanish newsreeel between 1943 and 1981, i.e., with Franco and after Franco. In this paper, all those news stories linked to opera in its various approaches has been compiled: singers, theatres, performances..., and for each one we have written a brief critical comment about the way of presenting it. The most obvious conclusion is that NO-DO… "did not frequent very much the opera house," but, once this has been assumed, we have tried to clarify the selection criteria that led to so little motivation in such a long series of newsreels in which there were always space to discuss any subject, regardless of its greater or lesser popularity.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados