Sociolinguistics of unhappiness: The display of emotions in a multilingual migrants’ community

• Laura Tramutoli ^[1] ; Luca Iezzi ^[2]
  1. [1] University of Bologna

     University of Bologna

     Bolonia, Italia

     
  2. [2] Università degli Studi “G. d’Annunzio” di Chieti-Pescara, Italia
• Localización: Quaderns d'italià, ISSN 1135-9730, Nº. 28, 2023 (Ejemplar dedicado a: Lingua, identità e migrazion in Italiai), págs. 191-206
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Sociolingüística de la infelicitat: la manifestació d’emocions en una comunitat de migrants multilingüe
  • Sociolinguistica del ‘malcontento’: L’espressione delle emozioni in una comunità di migranti plurilingui
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    This contribution aims at analyzing the communicative expression of emotions among Senegalese migrants in Pescara (Abruzzo, Southern Italy). These individuals find their own ‘selves’ at the junction of their subjective well-being and two cultures, creating a sort of intercultural and interlingual personal experience which shapes their relationships with both their own community and the host community. Recent studies (Sevinç, 2020, among others) have argued that a better understanding of the concept of subjective ‘emotion’ (contra that of ‘attitude’) and its role in immigrant contexts is key to enlighten the connection between intercultural communication and possible outcomes of language contact settings. This qualitative study considers the language of first-generation migrants that have been living in Pescara for a minimum of eight years, looking at their linguistic choices when it comes to expressing feelings of discontent with respect to their role in the Italian environment and their integration in the host community.

  • italiano

    Il presente contributo si propone di analizzare l’espressione comunicativa delle emozioni tra migranti senegalesi a Pescara (Abruzzo, Italia meridionale). Questi individui trovano ‘loro stessi’ a cavallo tra il loro benessere soggettivo e due culture, creando una sorta di esperienza personale interculturale e interlinguistica, la quale modella le loro relazioni sia all’interno della propria comunità sia con quella ospitante. Recenti studi (Sevinç, 2020, tra gli altri) affermano che una migliore comprensione del concetto di ‘emozione’ soggettiva (contrariamente a quella di ‘atteggiamento’) e il suo ruolo in contesti migratori è la chiave per far luce sul legame tra comunicazione interculturale e i possibili esiti in situazioni di contatto. Questo studio qualitativo considera i codici di migranti di prima generazione che vivono a Pescara da almeno otto anni, guardando alle scelte linguistiche nell’espressione del malcontento, rispetto al loro ruolo nel contesto italiano e il loro livello di integrazione nella comunità ospitante

  • català

    Aquest treball pretén analitzar l’expressió comunicativa de les emocions entre els migrants senegalesos de Pescara (els Abruços, sud d’Itàlia). Aquests individus troben el seu propi “jo” en la confluència del seu benestar subjectiu i dues cultures, amb la qual cosa creen una mena d’experiència personal intercultural i interlingüística que conforma les seves relacions tant amb la seva comunitat com amb la d’acollida. Estudis recents (Sevinç, 2020, entre d’altres) han argumentat que una millor comprensió del concepte d’emoció subjectiva (en contraposició al d’actitud) i el seu paper en contextos d’immigració és clau per aclarir la connexió entre la comunicació intercultural i els possibles resultats dels escenaris de contacte lingüístic. Aquest estudi qualitatiu se centra en el llenguatge dels migrants de primera generació, que porten vivint a Pescara un mínim de vuit anys, i examina les seves eleccions lingüístiques a l’hora d’expressar sentiments de descontent pel que fa al seu paper en l’entorn italià i a la seva integració en la comunitat d’acollida