Realitat i ficció a la novel·la Espècies perdudes (1997), de Vicent Josep Escartí

• Mireia Barba Barranquero ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: eHumanista: IVITRA, Nº. 24, 2023 (Ejemplar dedicado a: Espacios de frontera en la península ibérica, Sobre el desarrollo semántico de la lengua árabe: La literatura de muǧūn y la evolución del léxico filosófico y La imperecedera impronta de al-Andalus en el arte y la literatura”. Series Arabic and Islamic Studies. Perspectives / coord. por José Enrique Gargallo Gil, Francisco Franco Sánchez, Antonio Constán-Nava), págs. 90-117
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    En el present treball ens hem proposat com a objectiu principal analitzar què hi ha de realitat i què de ficció a la novel·la històrica Espècies perdudes, del narrador Vicent Josep Escartí; una de les obres més emblemàtiques de la seua producció. Concretament, ens hem ocupat de tres episodis històrics que protagonitzen la trama argumental: la plaga de llagosta de 1756, l'intent d'arribar catedral per part de la col·legiata de Xàtiva i la Guerra de Successió espanyola. Així doncs, per aconseguir l’objectiu fixat hem establert una comparació entre els fets que explica Escartí en el relat i els estudis històrics sobre aquests tres temes.

  • English

    In the present work we have proposed as our main objective to analyze what is real and what is fictional in the historical novel Espècies perdudes, by the successful narrator Vicent Josep Escartí; one of the most emblematic works of his production. Specifically, we have dealt with three historical episodes that play a central role in the plot: the locust plague of 1756, the cathedral of Xàtiva and the War of the Spanish Succession. So, to achieve the set objective, we have established a comparison between the facts that Escartí explains in the story and the historical studies on these three subjects.