Resumen de La ciutat com a jardí. Elements d’una eutopia
- español
Desde los mitos antiguos hasta las metáforas religiosas, la historia de la civilización habla de numerosos jardines admirables por sus características físicas y valores simbólicos subyacentes. Estos jardines no son meros espacios de recreo, sino lugares de la vida humana en toda su complexidad, representando entonces la combinación ideal de ciudad y vegetación, hombre y naturaleza. En el siglo XX algunas investigaciones y proyectos han tratado de materializar alternativas a las ciudades actuales basadas - de diferentes maneras - en el antiguo ideal del jardín.Frente a la nueva emergencia de urbanización de la población mundial, recientes políticas urbanas demuestran posibles estrategias para cambiar el destino de la ciudad mediante la introducción de la naturaleza en el espacio publico. Además, a partir del estudio de algunas experiencias contemporáneas es posible reconocer huellas de un innovador enfoque orgánico al diseño, la posibilidad de una coherencia espacial y la interdependencia arquitectura-naturaleza necesaria para la construcción de un efectivo ecosistema. Un nuevo paradigma arquitectónico-urbano, una visión holística e interescalar que, finalmente, se enfrente a un horizonte realmente sostenible.
- català
Des dels mites antics fins a les metàfores religioses, la història de la civilització parla de nombrosos jardins admirables per les seues característiques físiques i valors simbòlics subjacents. Aquests jardins no són mers espais d’esbarjo, sinó llocs de la vida humana en tota la seua complexitat, representant llavors la combinació ideal de ciutat i vegetació, home i naturalesa. En el segle XX algunes investigacions i projectes han tractat de materialitzar alternatives a les ciutats actuals basades ―de diferents maneres― en l’antic ideal del jardí.Enfront de la nova emergència d’urbanització de la població mundial, recents polítiques urbanes demostren possibles estratègies per a canviar el destí de la ciutat mitjançant la introducció de la naturalesa en l’espai públic. A més, a partir de l’estudi d’algunes experiències contemporànies és possible reconéixer petjades d’un innovador enfocament orgànic al disseny, la possibilitat d’una coherència espacial i la interdependència arquitectura-naturalesa necessària per a la construcció d’un efectiu ecosistema. Un nou paradigma arquitectònic-urbà, una visió holística i interescalar que, finalment, s’enfronte a un horitzó realment sostenible.
- English
From ancient myths to religious metaphors, the history of civilisation tells of numerous gardens admirable for their physical characteristics and underlying symbolic values. These gardens are not mere recreational spaces, but places of human life in all its complexity, thus representing the ideal combination of city and vegetation, man and nature. In the 20th century, some research and projects have attempted to create alternatives to current cities based - in different ways - on the ancient ideal of the garden.With the advent of urbanization of the world population, recent urban policies demonstrate possible strategies to change the destiny of the city by introducing nature into public space. Furthermore, from the study of some contemporary experiences it is possible to recognise traces of an innovative organic approach to design, the possibility of spatial coherence and the architecture-nature interdependence necessary for the construction of an effective ecosystem. A new architectural-urban paradigm, a holistic and interscalar vision that, finally, faces a truly sustainable horizon.
- français
Depuis les mythes anciens jusqu’aux métaphores religieuses, l’histoire de la civilisation parle de nombreux jardins admirables à cause de leurs caractéristiques physiques et valeurs symboliques sous-jacentes. Ces jardins-là ne sont pas de simples espaces de détente, mais des endroits de la vie humaine dans toute sa complexité, représentant alors la combinaison idéale de ville et de végétation, d’homme et de nature. Pendant le XXe siècle, certains projets et recherches ont essayé de matérialiser des alternatives aux villes actuelles fondées ―de différentes façons― sur l’ancien idéal du jardin. Face à la nouvelle émergence d’urbanisation de la population mondiale, quelques politiques urbaines récentes montrent des possibles stratégies en vue de changer le destin de la ville moyennant l’introduction de la nature dans l’espace publique. D’ailleurs, à partir de l’étude de certaines expériences contemporaines, il est possible de reconnaître les traces d’une approche organique novatrice de dessin, ainsi que la possibilité d’une cohérence spatiale et d’une interdépendance architecture-nature nécessaire pour la construction d’un écosystème effectif. Voilà un nouveau paradigme architectural-urbain, une vision holistique et intercalaire qui, finalement, puisse faire face à un horizon réellement durable.
