Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Catalogne du Nord et Catalogne du Sud

Simon Schwarzfuchs

  • català

    El Principat de Catalunya va florir a banda i banda dels Pirineus orientals, sota l’ombra dels regnes de França i Espanya, però va perdre part de la seva unitat quan es va dividir entre la Catalunya del Nord i la del Sud. Barcelona era la comunitat jueva principal de Catalunya del Sud i només tenia relacions puntuals amb les terres espanyoles. El rabí Salomó ben Adret (1235-1310), que la va dirigir durant quaranta anys i gaudí d’un gran prestigi, deixà una gran quantitat de reculls de dictàmens o responsa jurídics en resposta a les diverses consultes de les comunitats jueves del nord i del sud de Catalunya. El seu contemporani Rabí Menaḥem ben Salomó ha-Meïri, o Vidal Salomó (1249-1315), va exercir el seu ministeri a Perpinyà, la capital de fet de Catalunya del Nord. Un cert nombre de jueus hi van trobar refugi l’any 1492, però ben aviat també en van ser expulsats. Els jueus dels dos cantons dels Pirineus consideraven que formaven part d’un gran espai català i van continuar utilitzant la seva llengua. Aquest estudi té la intenció d’examinar a través de la literatura rabínica les relacions entre ambdues comunitats i la importància de l’eix Barcelona-Perpinyà, que també passa per Girona. Els Pirineus, certament, no els van mai separar.

  • English

    The Principality of Catalonia flourished on both sides of the eastern Pyrenees, under the shadow of the kingdoms of France and Spain, but lost some of its unity when it was divided into Northern Catalonia and Southern Catalonia. Southern Catalonia’s main Jewish community was in Barcelona, and it had only ocasional dealings with Spanish territories. That community was led for around 40 years by the renowned rabbi Solomon ben Adret (1235-1310), who left behind him a large number of responsa addressing different questions from the Jewish communities of Northern and Southern Catalonia. His contemporary Rabbi Menaḥem ben Solomon ha-Meïri (1249-1315; also known as Vidal Solomon) exercised his ministry in Perpignan, the de facto capital of Northern Catalonia. Some Jews found refuge in Northern Catalonia in 1492, but were soon expelled from there too. The Jews on both sides of the Pyrenees regarded themselves as part of a large Catalan territory and continued to use the Catalan language. The aim of this study is to draw on rabbinic literature to examine the relations between the two communities and the importance of the Barcelona-Perpignan axis, which also passed through Girona. It can be said that the Pyrenees never truly separated them.

  • français

    La principauté catalane s’est longtemps développée des deux côtés des Pyrénées orientales, à l’ombre des royaumes de France et d’Espagne, y perdant cependant une partie de son unité. Elle s’est séparée entre la Catalogne du Nord et celle du Sud. La principale communauté de la Catalogne du Sud fleurissait à Barcelone et n’avait que d’assez rares relations avec les autres terres espagnoles. Le rabbin Salomon ben Abraham ben Adret dit le Rashba (1235-1310), qui la dirigea pendant une quarantaine d’années, laissa un nombre important de responsa adressées dans leur grande majorité aux diverses communautés catalanes du Nord et du Sud. Il jouissait d’une très grande autorité. Son contemporain, le rabbin Menaḥem ben Salomon ha-Meïri dit Don Vidal Salomon (1249-1315), exerçait son ministère à partir de Perpignan, la capitale de fait de la Catalogne du Nord. La Catalogne du Sud devint en 1492 l’un des éléments constitutifs de l’Espagne unifiée. Un certain nombre de Juifs trouvèrent alors refuge dans la Catalogne du Nord (Roussillon), mais ils en furent bientôt expulsés. Les Juifs des deux Catalognes considéraient qu’ils faisaient partie d’un grand espace catalan et ils continuaient de se servir de sa langue. Cette étude se propose d’examiner à travers la littérature rabbinique l’étroitesse de leurs rapports et l’importance de l’axe Barcelone-Perpignan passant par Gérone, qui serà dominant dans leur coexistence. Les Pyrénées ne les avaient pas vraiment séparés.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus