Arqueo 2.0. Renovación metodológica de la prospección arqueológica de zonas de montaña

• Dobigeon, Nicolas ^[3] ; Mellado, Nicolas ^[1] ; Marais-Sicre, Claire ^[4] ; Philippe, Magali ^[5] ; Carine Calastrenc ^[1] ; François Baleux ^[1] ; Nicolas Poirier ^[1] ; Christine Rendu ^[1] ; Pierre Campmajó ^[1] ; Marie Claude Bal Serin ^[5] ; Muriel Llubes ^[2]
  1. [1] Centre National de la Recherche Scientifique

     Centre National de la Recherche Scientifique

     París, Francia

     
  2. [2] Paul Sabatier University

     Paul Sabatier University

     Arrondissement de Toulouse, Francia

     
  3. [3] Toulouse INP
  4. [4] Universidad Paul Sabatier
  5. [5] Université Toulouse - Jean Jaurès

  Mostrar afiliaciones +
• Localización: Treballs d'Arqueologia, ISSN-e 1134-9263, Nº. 26, 2023 (Ejemplar dedicado a: Mètodes i tècniques per a l’arqueologia de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencs), págs. 95-109
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Arqueo 2.0. New methods for archaeological surveys in mountain areas
  • Arqueo 2.0. Renovació metodològica de la prospecció arqueològica de zones de muntanya
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Hicieron falta varias décadas de interacción y diálogo entre las ciencias humanas y las ciencias medioambientales, además de una serie de avances metodológicos, para que los espacios de altura fueran considerados algo más que inmutables y átonos. Sometidos a un cuestionamiento interdisciplinario integrado, revelan no una, sino muchas historias y dinámicas complejas. Historizar las zonas de montaña permite invertir el punto de vista global sobre las sociedades pirenaicas y reconsiderar los sistemas de valles. Es evidente que los equipos que participan en esta línea de investigación se enfrentan al problema de adquirir información primaria. Siendo requisito indispensable de toda investigación arqueológica, la prospección en alta montaña presenta especificidades propias y desafíos metodológicos particulares. Ahora es posible pensar en nuevos procedimientos de adquisición de información arqueológica basados en cinco grandes avances: la diversificación y miniaturización de los sensores, que permiten transportarlos en drones; la reducción significativa de los costes de adquisición de los vehículos aéreos; un entorno de vuelo cada vez más seguro; las herramientas de tratamiento de datos y el trabajo sobre la ergonomía informática, y la apertura de posibilidades que ofrece la inteligencia artificial, que permite prever posibilidades futuras para optimizar la detección de restos arqueológicos en entornos de gran altitud.

  • English

    It took several decades of interaction and dialogue between human sciences and environmental sciences and a number of methodological advances for high altitude spaces to be considered as something other than immutable and atonic. Subjected to integrated interdisciplinary analysis, they reveal not one but many complex histories and dynamics. Historicising mountain areas reverses the conventional view of Pyrenean societies, and offers a reconsideration of valley systems. It is clear that teams involved in this type of research face the problem of acquiring primary information. Archaeological prospection is an essential prerequisite for any archaeological research in the high mountains, with its own specific issues and particular methodological challenges. It is now possible to consider new procedures for acquiring archaeological information, based on five major advances: the diversification and miniaturisation of sensors, allowing them to be transported on drones; a significant reduction in the acquisition costs of aerial vehicles; an increasingly safe flight environment; data processing tools and work on computer ergonomics; and the opening up of possibilities offered by artificial intelligence, offering the promise of future possibilities for optimising the detection of archaeological remains in high-altitude environments.

  • català

    Van caldre diverses dècades d’interacció i diàleg entre les ciències humanes i les ciències mediambientals, a més d’una sèrie d’avenços metodològics, perquè els espais d’altura fossin considerats alguna cosa més que immutables i àtons. Sotmesos a un qüestionament interdisciplinari integrat, revelen no pas una, sinó moltes històries i dinàmiques complexes. Historitzar les zones de muntanya permet invertir el punt de vista global sobre les societats pirinenques i reconsiderar els sistemes de valls. És evident que els equips que participen en aquesta línia de recerca s’enfronten amb el problema d’adquirir informació primària. Com a requisit indispensable de tota recerca arqueològica, la prospecció en alta muntanya presenta especificitats pròpies i desafiaments metodològics particulars. Ara és possible pensar en nous procediments d’adquisició d’informació arqueològica basats en cinc grans avenços: la diversificació i miniaturització dels sensors, que permeten transportar-los en drons; la reducció significativa dels costos d’adquisició dels vehicles aeris; un entorn de vol cada vegada més segur; les eines de tractament de dades i el treball sobre l’ergonomia informàtica, i l’obertura de possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial, que permet preveure possibilitats futures per optimitzar la detecció de restes arqueològiques en entorns de gran altitud.