Resumen de El estudio de los incendios forestales como contribución al conocimiento de la arqueología del paisaje de montaña

Ramón Pérez i Obiol, Albert Pèlachs Mañosa, Anna Badia i Perpinyà, Marc Sánchez Morales, Sara Rodríguez Coterón, Jordi Nadal Tersa, Juan Carlos García Codrón, Raquel Cunill Artigas, Virginia Carracedo Martín, Salvador Beato Bergua

• español

  El estudio de los incendios forestales del pasado ha permitido poner de relieve la importancia del fuego en la configuración de los paisajes de las zonas de montaña desde el inicio del Holoceno. Las formaciones vegetales asociadas a las quemas regulares y las perturbaciones provocadas en el paisaje han evolucionado a la vez que las actividades humanas se transformaban y se adaptaban a los cambios ambientales. En los últimos años, distintas técnicas paleobotánicas enmarcadas en la geohistoria ambiental han resaltado la importancia de los trabajos pluridisciplinarios. Concretamente, se ha visto la necesidad de complementar y contrastar los indicadores relativos a las plantas leñosas, tales como el polen y los palinomorfos no polínicos. Por ejemplo, las condiciones sedimentarias de los lagos y las turberas han permitido el estudio de macrocarbones (> 150 μm) y microcarbones sedimentarios (< 150 μm) interpretados a escala de cada valle. En los suelos, la pedoantracología (> 400 μm) ha aportado información espacial local y relativa a la composición de especies leñosas. Asimismo, las marcas de fuego en los anillos de crecimiento de los árboles son una opción para ajustar algunas cronologías. Este trabajo tiene como objetivo valorar qué aportaciones se pueden realizar desde la geografía histórica ambiental que sean útiles para la arqueología del paisaje de montaña. Para ello se han revisado las principales técnicas paleobotánicas para el estudio de los incendios del pasado en las zonas de montaña, se debate acerca de la precisión espacial y temporal de los carbones según su tamaño y la técnica de muestreo empleada y se discute cómo distinguir las señales climáticas y humanas en los incendios forestales. Los principales resultados apuntan a que los incendios naturales han quemado todo tipo de paisajes con independencia de la formación vegetal. La cantidad de biomasa disponible en cada momento se ha demostrado que ha sido un factor determinante de la intensidad de los incendios. Finalmente, la combinación de carbones sedimentarios e indicadores polínicos sugieren que han existido fuegos provocados por la acción humana desde el inicio del Neolítico, mientras que aún no queda claro si los incendios que hubo en tiempos pretéritos tuvieron influencia antrópica o no.

• català

  L’estudi dels incendis forestals del passat ha permès posar en relleu la importància del foc en la configuració dels paisatges de les zones de muntanya des de l’inici de l’Holocè. Les formacions vegetals associades a les cremes regulars i les pertorbacions provocades en el paisatge han evolucionat alhora que les activitats humanes es transformaven i s’adaptaven als canvis ambientals. En els últims anys, diferents tècniques paleobotàniques emmarcades en la geohistòria ambiental han ressaltat la importància dels treballs pluridisciplinaris. Concretament, s’ha vist la necessitat de complementar i contrastar els indicadors relatius a les plantes llenyoses, com ara el pol·len i els palinomorfs no pol·línics. Per exemple, les condicions sedimentàries dels llacs i les torberes han permès l’estudi de macrocarbons (> 150 μm) i microcarbons sedimentaris (< 150 μm) interpretats a escala de cada vall. En els sòls, la pedoantracologia (> 400 μm) ha aportat informació espacial local i relativa a la composició d’espècies llenyoses. Així mateix, les marques de foc en els anells de creixement dels arbres són una opció per ajustar algunes cronologies. Aquest treball té com a objectiu valorar quines aportacions es poden fer des de la geografia històrica ambiental que siguin útils per a l’arqueologia del paisatge de muntanya. Per fer-ho, s’han revisat les principals tècniques paleobotàniques per a l’estudi dels incendis del passat en les zones de muntanya, es debat sobre la precisió espacial i temporal dels carbons segons la seva grandària i la tècnica de mostreig emprada i es discuteix com distingir els senyals climàtics i humans en els incendis forestals. Els principals resultats apunten al fet que els incendis naturals han cremat tot tipus de paisatges amb independència de la formació vegetal. La quantitat de biomassa disponible a cada moment s’ha demostrat que ha estat un factor determinant de la intensitat dels incendis. Finalment, la combinació de carbons sedimentaris i indicadors pol·línics suggereixen que han existit focs provocats per l’acció humana des de l’inici del Neolític, mentre que encara no queda clar si els incendis que van haver-hi en temps pretèrits van tenir influència antròpica o no.

• English

  The study of historical forest fires has highlighted the importance of fire in shaping the landscapes of mountain areas since the beginning of the Holocene. Plant formations associated with regular burning and landscape disturbance have evolved at the same time as human activities have transformed and adapted to environmental changes. In recent years, different palaeobotanical techniques within the framework of environmental geohistory have highlighted the importance of multidisciplinary work. In particular, there is a need to complement and contrast woody plant indicators such as pollen and non-pollen palynomorphs. For example, the sedimentary conditions of lakes and peatlands have allowed the study of sedimentary macrocharcoals (>150 μm) and microcharcoals (<150 μm), interpreted at the scale of each valley. In soils, pedoanthracology (>400 μm) has provided local spatial information and information on woody species composition. Likewise, fire marks on tree growth rings are a way of adjusting some timelines. The aim of this work is to assess what contributions can be made from historical environmental geography that are useful for mountain landscape archaeology. To this end, we reviewed the main palaeobotanical techniques for the study of historical fires in mountain areas, discussed the spatial and temporal precision of the charcoals according to their size and the sampling techniques used, and examined how to distinguish climatic and human signals in forest fires. The main results suggest that natural fires have burned all types of landscapes, regardless of plant formation. The amount of biomass available at any given time was shown to be a determinant of fire intensity. Finally, the combination of sedimentary charcoals and pollen indicators suggests that human-induced fires have existed since the beginning of the Neolithic, while it is still unclear whether fires in earlier times were anthropogenic or not.