Barcelona, España
RESUMEN: Este artículo recoge una conferencia leída en la Fundación Joan Maragall el día 28 de septiembre de 2022. Su objetivo es un intento de responder a la pregunta: «¿En qué consiste el grosor humano?». El autor defiende que este grosor no es una esencia, sino una estructura, y que, en consecuencia, debe concretarla siempre históricamente. La palabra que mejor expresa este grosor es finitud, con sus diversas variaciones, especialmente la vulnerabilidad y el deseso. El artículo acaba con algunas consideraciones éticas y pedagógicas derivadas de la finitud sobre la forma de hacer frente a la crisis del presente provocada por la transformación de la técnica en un sistema tecnológico.PALABRAS CLAVE: finitud, vulnerabilidad, deseo, disonancia, tecnología.
ABSTRACT: This article collects a conference read at the Joan Maragall Foundation on September 28, 2022. Its objective is an attempt to answer the question: “What does human thickness consist of?”. The author argues that this thickness is not an essence, but a structure, and that, consequently, it must always be specified historically. The word that best expresses this thickness is finitude, with its various variations, especially vulnerability and desire. The article ends with some ethical and pedagogical considerations derived from finitude on how to deal with the present crisis caused by the transformation of technique into a technological system.KEYWORDS: finity, vulnerability, desire, dissonance, technology.
RESUM: Aquest article recull una conferència llegida a la Fundació Joan Maragall el dia 28 de setembre de 2022. El seu objectiu és un intent de respondre a la pregunta: «¿En què consisteix el gruix humà?». L’autor defensa que aquest gruix no és una essència, sinó una estructura, i que, en conseqüència, cal concretar-la sempre històricament. La paraula que millor expressa aquest gruix és finitud, amb les seves diverses variacions, especialment la vulnerabilitat i el desig. L’article acaba amb algunes consideracions ètiques i pedagògiques derivades de la finitud sobre la forma de fer front a la crisi del present provocada per la transformació de la tècnica en un sistema tecnològic.PARAULES CLAU: finitud, vulnerabilitat, desig, dissonància, tecnologia
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados