El andrógino es una figura clave del simbolismo moderno. Con un pie en su imagen mítica, sus variantes modernas son diferentes imágenes para responder al reto moderno de unificar lo mejor de la masculinidad y la feminidad. La figura de la mujer fuerte y libre es su manifestación principal que, para representar las esperanzas puestas en las mujeres como vía prioritaria para imaginar un mundo mejor, se acompaña de un aliado simbólico masculino: la figura del «hombre inútil». Analizamos la significación de su aparición conjunta en el cine, que persigue con ella superar la dualidad genérica del simbolismo premoderno.
L’androgin és una figura clau del simbolisme modern. Amb un peu en la seva imatge mítica, les seves variants modernes són diferents imatges per a respondre al repte modern d’unificar el millor de la masculinitat i la feminitat. La figura de la dona forta i lliure és la seva manifestació principal que, per a representar les esperances posades en les dones com a via prioritària per a imaginar un món millor, s’acompanya d’un aliat simbòlic masculí: la figura del «home inútil». Analitzem la significació de la seva aparició conjunta al cinema, que persegueix amb ella superar la dualitat genèrica del simbolisme premodern.
The androgyne is a key figure of modern symbolism based on a famous ancient myth. Its modern variants are different images to respond to the modern challenge of unifying the best of masculinity and femininity. The figure of the strong and free woman is its main manifestation which, in order to represent the hopes placed in women as the priority way to imagine a better world, is accompanied by a male symbolic ally: the figure of the “superfluous man”. We analyse the significance of their joint appearance in the cinema, which seeks to overcome the generic duality of pre-modern symbolism.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados