La mort del rei Martí l’Humà el 31 de maig de 1412 deixà el tron de la Corona d’Aragó sense hereu directe malgrat el diferent grau de parentesc dels aspirants a rebre l’herència. La predisposició de la societat política dels regnes a participar en la investigació sobre els drets d’aquells donà pas a un nou esglaó en el desenvolupament del parlamentarisme medieval fins a dictaminar el nom del candidat considerat oportú. De forma simultània, els aspirants i els seus partidaris, entre la noblesa, les elits urbanes i els regents de les institucions de govern, protagonitzaren un grau de violència creixent i de guerra oberta al llarg de dos anys d’interregne per tal d’aconseguir la Corona.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados