La cristianització de la Tarraconense mediterrània en època romana (del segle I a l’any 409)

• Albert Viciano i Vives ^[1]
  1. [1] Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP). Barcelona
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 16, 2023, págs. 119-142
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • A la segona meitat del segle iii, el cristianisme havia arrelat a les ciutats costaneres de la Tarraconense oriental, com ho mostren la Passio Fructuosi i les troballes arqueològiques (Tarraco, Barcino, Gerunda), sobretot entre la gent humil. Al segle iv, el cristianisme arribà també als potentiores, i els bisbes, com ara Himeri de Tarragona i Pacià de Barcelona, dotats d’un bon nivell cultural i teològic, aconseguiren cristianitzar els costums socials i transformar la topografia de les ciutats. L’actuació episcopal mirà de posar ordre en les dissensions teològiques (arrianisme i priscil·lianisme). A la segona meitat del segle iv ja havia arribat el monaquisme a Hispània.