The Bologna-Barcelona Axis between Penal Dogmatics and Critical Sociology of punitive control. Hidden continuities and apparent overcomings

• Autores: Carlo Gatti
• Localización: Crítica penal y poder: una publicación del Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos, ISSN-e 2014-3753, Nº. 25, 2023, págs. 155-180
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • L'Eix Bolonya-Barcelona entre Dogmàtica Penal i Sociologia Crítica del control punitiu. Continuïtats amagades i superacions aparents
  • El Eje Bolonia-Barcelona entre Dogmática penal y Sociología Crítica del control punitivo. Continuidades escondidas y superaciones aparentes
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    El presente artículo pretende resaltar la importancia del nexo entre Bolonia y Barcelona, consistente en una convergencia epistémica y metodológica en el abordaje de la cuestión criminal y, en particular, del problema de la selectividad penal. Si por un lado este lazo no puede ser eliminado, por el otro queda expuesto a una serie de intentos de ofuscamiento por parte de la ideología legal y criminológica dominante, lo que resulta reflejado incluso en contingencias autobiográficas que añaden una dimensión anecdótica a la discusión de fondo. Al mismo tiempo, la recuperación de este vínculo imponeuna reflexión sobre el debate criminológico contemporáneo, ya que los rasgos distintivos de la criminología crítica ítalo-iberófona chocan con algunas premisas de las tendencias más recientes y avanzadas en cuanto a coeficiente crítico, en particular el enfoque zemiológico. Un ejemplo es el rol que la dogmática penal desempeña dentro del análisis sociológico del sistema penal a partir de la enseñanza de Franco Bricola, y el juicio de esta elección metodológica en términos de transdisciplinariedad y radicalidad política. Nuestra conclusión es la necesidad de una mejor coordinación entre tradiciones críticas que apueste por la superación de barreras lingüísticas y empiece por una revisión sistemática del arsenal critico existente, antes de cualquier huida hacia adelante.

  • català

    El present article pretén ressaltar la importància del nexe entre Bolonya i Barcelona, consistent en una convergència epistèmica i metodològica en l'abordatge de la qüestió criminal i, en particular, del problema de la selectivitat penal. Si d'una banda aquest llaç no pot ser eliminat, per l'altre queda exposat a una sèrie d'intents d'ofuscament per part de la ideologia legal i criminològica dominant, la qual cosa resulta reflectida fins i tot en contingències autobiogràfiques que afegeixen una dimensió anecdòtica a la discussió de fons. Al mateix temps, la recuperació d'aquest vincle imposa una reflexió sobre el debat criminològic contemporani, ja que els trets distintius de la criminologia crítica ítalo-iberòfona xoquen amb algunes premisses de les tendències més recents i avançades quant a coeficient crític, en particular l'enfocament zemiològic. Un exemple és el rol que la dogmàtica penal exerceix dins de l'anàlisi sociològica del sistema penal a partir de l'ensenyament de Franco Bricola, i el judici d'aquesta elecció metodològica en termes de transdisciplinarietat i radicalitat política. La nostra conclusió és la necessitat d'una millor coordinació entre tradicions crítiques que aposti per la superació de barreres lingüístiques i comenci per una revisió sistemàtica de l'arsenal critico existent, abans de qualsevol fugida cap endavant.

  • English

    This article aims to highlight the importance of the link between Bologna and Barcelona, consisting of an epistemic and methodological convergence in the approach to the criminal question and, in particular, to the problem of penal selectivity. If on the one hand this link cannot be eliminated, on the other it is exposed to a series of attempts at obfuscation by the dominant legal and criminological ideology, which is even reflected in autobiographical contingencies that add an anecdotal dimension to the discussion. At the same time, the recovery of this link imposes a reflection on the contemporary criminological debate, since the distinctive features of Italian-Iberophone critical criminology clash with some premises of the most recent and advanced trendsin terms of critical potential, in particular, the zemiological approach. One example is the role that criminal dogmatics plays within the sociological analysis of the penal system following Franco Bricola’s lesson, and the meaning of this methodological choice in terms of transdisciplinarity and political radicalism. Our conclusion is that a better coordination between critical traditions is needed: one that aims at overcoming linguistic barriers and starts with a systematic review of the existing critical arsenal before any headlong rush.