Resumen de Criminal reaction to women murdering in Latin American the 21st century: legal approaches to femicide and feminicide
- español
El objetivo del presente estudio es comprender el tipo penal específico denominado ‘homicidio de una mujer por razones de género’,a través de un análisis comparativo de su ámbito de aplicación en distintas legislaciones latinoamericanas entre 2007 y 2020, tomando el sistema brasileño como punto de partida. ‘Feminicidio’ y ‘feminicidio’ fueron los dos términos principales aquí analizados; cada uno tiene sus propios medios conceptuales, jurídicos y políticos en su aplicación y en las luchas asociadas a su uso. La metodología se centra en desarrollar un estudio comparativo de los derechos de las mujeres a partir de lo que se protege y por qué, lo que se criminaliza y condena, y si estos derechos sólo están informados por perspectivas penales o se refieren a leyes generales para reducir la criminalidad. Dividimos el período investigado (2007-2020) en tres momentos, cada uno de ellos con características propias, con énfasis en la perspectiva criminal: altas penas, pena capital o fases en que los programas y políticas de combate a la violencia de género están en la agenda. En general, en las legislaciones se nota la defensa de la criminalización sin su necesaria articulación con programas y políticas generales de lucha a la violencia contra la mujer, sin coherencia semántica de los términos adoptados, así como con cierta dificultad en poder determinar el sexo de autor del tipo penal. Concluimos que el escenario general en América Latina utiliza feminicidio/feminicidio sin criterios claros y cohesivos en las disposiciones de los Códigos Penales y carece de coordinación con leyes y programas generales para combatir la violencia contra la mujer. Finalmente, la protección legal se limita a la‘mujer’ entendida en una dimensión puramente biológica.
- català
L'objectiu del present estudi és comprendre el tipus penal específic denominat ‘homicidi d'una dona per raons de gènere’, a través d'una anàlisi comparativa del seu àmbit d'aplicació en diferents legislacions llatinoamericanes entre 2007 i 2020, prenent el sistema brasiler com a punt de partida. ‘Feminicidi’ i ‘feminicidi’ van ser els dos termes principals aquí analitzats; cadascun té els seus propis mitjans conceptuals, jurídics i polítics en la seva aplicació i en les lluites associades al seu ús. La metodologia se centra en desenvolupar un estudi comparatiu dels drets de les dones a partir del que es protegeix i per què, la qual cosa es criminalitza i condemna, i si aquests drets només estan informats per perspectives penals o es refereixen a lleis generals per a reduir la criminalitat. Dividim el període investigat (2007-2020) en tres moments, cadascun d'ells amb característiques pròpies, amb èmfasis en la perspectiva criminal: altes penes, pena capital o fases en què els programes i polítiques de combat a la violència de gènere estan en l'agenda. En general, en les legislacions es nota la defensa de la criminalització sense la seva necessària articulació amb programes i polítiques generals de lluita a la violència contra la dona, sense coherència semàntica dels termes adoptats, així com amb una certa dificultat a poder determinar el sexe de l'autor del tipus penal. Concloem que l'escenari general a Amèrica Llatina utilitza feminicidi/feminicidi sense criteris clars i cohesius en les disposicions dels Codis Penals i manca de coordinació amb lleis i programes generals per a combatre la violència contra la dona. Finalment, el terme ‘dona’ segueix ancorat en la dimensió biològica
- English
The objective of this study is to understand the specific criminal type known as murder of a woman for reasons of gender, based on a comparative analysis of its legal scope across Latin American legislations between 2007 and 2020, taking the Brazilian system as the starting point. Feminicide and femicide were the two main terms analysed here; each displays its own conceptual, legal and political means in its application and the struggles associated with its use. The methodology focused on developing a comparative study of women's rights based on what is protected and why, what is criminalised and condemned, and whether these rights are only informed by penal perspectives or refer to mainstream laws to reduce criminality. The analysed period (2007-2020) is divided into three moments and parsed from a criminal policy perspective, considering in particular the penalties and the coordination with other programs and main stream policies to combat gender-based violence. In general, legislations opt for purely criminal-law measures without the necessary synergy with further programs, without consistency in the meaning of the terms adopted, and with difficulties to determine the offenders’ sex. We conclude that the general tendency in Latin America is one which uses feminicide/feminicide without clear and cohesive criteria in the provisions of the Criminal Codes and lacks coordination with general programs and laws on gender-based violence. Finally, the scope of legal protection is generally limited to” woman" in a biological dimension.
