El ganxo d’una història sense història. Reflexions a partir d’una experiència transmèdia en educació superior

• Autores: Juan González Martínez, Rafel Meyerhofer-Parra
• Localización: Temps d’Educació, ISSN 0214-7351, Nº 64, 2023, págs. 101-113
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The hook of a story without a story. Reflections from a transmedia experience in higher education
  • L’accroche d’une histoire sans histoire. Réflexions à partir d’une expérience transmédia dans l’enseignement supérieur
  • El gancho de una historia sin historia. Reflexiones a partir de una experiencia transmedia en educación superior
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Las potencialidades del aprendizaje transmedia son numerosas; y permiten concebir generosas expectativas en relación con la personalización del aprendizaje y con la inclusión digital. Un alfabetismo transmedia que está conociendo abundante desarrollo, especialmente ligado a aproximaciones didácticas de transmedia storytelling, en las que el desarrollo de una narrativa, ficcional o no, deviene el catalizador de aprendizajes planificados y conscientes, tanto de destrezas transversales como de competencias específicas. Sin embargo, no siempre resulta sencillo vehicular el contenido a partir de esas narrativas, especialmente cuando los objetivos de aprendizaje no van relacionados en primera instancia con el desarrollo de las competencias nucleares o transversales. El propósito de este artículo es reflexionar sobre una experiencia de aprendizaje transmedia sin narrativa ficcional en el contexto de la formación de maestros, y focalizar en los retos, en las oportunidades y en las limitaciones que presenta la traducción al contexto formativo superior de una aproximación didáctica transmedia en que la historia, stricto sensu, desaparece.

  • català

    Les potencialitats de l’aprenentatge transmèdia són nombroses; i permeten concebre genero-ses expectatives en relació amb la personalització de l’aprenentatge i la inclusió digital. Un alfabetisme transmèdia que està coneixent abundant desenvolupament, especialment lligat a les aproximacions didàctiques de transmèdia storytelling, en les quals el desenvolupament d’una narrativa, de ficció o no, esdevé el catalitzador d’aprenentatges planificats i conscients, tant amb destreses transversals com de competències específiques. No obstant això, no sempre resulta senzill vehicular el contingut a partir d’aquestes narratives, especialment quant els objectius d’aprenentatge no van relacionats en primera instància amb el desenvolupament de les competències nuclears o transversals. El propòsit d’aquest article és reflexionar sobre una experiència d’aprenentatge transmèdia sense narrativa de ficció en el context de la formació de mestres, i focalitzar en els reptes, en les oportunitats i en les limitacions que presenta la traducció al context formatiu superior d’una aproximació didàctica transmèdia en què la història, stricto sensu, desapareix.

  • English

    The potentialities of transmedia learning are numerous; and they allow to conceive generous expectations in relation to the personalization of learning and digital inclusion. A transmedia literacy that is undergoing abundant development, especially linked to didactic approaches of transmedia storytelling, in which the development of a narrative, fictional or not, becomes the catalyst for planned and conscious learning, both of transversal skills and of specific competences. However, it is not always easy to convey the content based on these narratives, especially when the learning objectives are not related in the first instance to the development of core or transversal competencies. The purpose of this article is to reflect on a transmedia learning experience without fictional narrative in the context of teacher training, and to focus on the challenges, opportunities and limitations of carrying out a didactic approach in a higher educational context, in which the transmedia story, in the strict sense, disappears.

  • français

    Les potentialités de l’apprentissage transmédia sont nombreuses et permettent de concevoir des attentes généreuses en matière de personnalisation de l’apprentissage et d’inclusion numérique. Un illettrisme transmédia en plein essor, plus particulièrement lié aux approches didactiques de la narration transmédia (transmedia storytelling), dans lesquelles le développement d’un récit, fictif ou non, devient le catalyseur d’apprentissages planifiés et conscients, aussi bien avec des aptitudes transversales que des compétences spécifiques. Cependant, il n’est pas toujours facile de transmettre le contenu fondé sur ces récits, en particulier lorsque les objectifs d’apprentissage ne sont pas liés en premier lieu au développement des compétences de base ou transversales. Cet article vise à engager une réflexion sur une expérience d’apprentissage transmédia sans récit fictif dans le contexte de la formation des enseignants, et de se concentrer sur les défis, les opportunités et les limites que représente la traduction, dans le contexte de l’enseignement supérieur, d’une approche didactique transmédia où l’histoire, stricto sensu, disparaît.