Seria una llàstima que el fet de ser un formulisme i formar part del protocol restés sinceritat al verdader sentiment de gratitud que vull expressar a tots els que m’han donat suport perquè avui sigui aquí, disposat a pronunciar el meu discurs d’ingrés a aquesta digníssima institució.
Gràcies a tots Sres. i Srs. acadèmics, amics i amigues, per valorar els meus pocs mèrits, essent per a mi el millor (i d’aquest deixeu-me'n presumir), el bagatge de bones amistats que la professió, la feina i el meu càrrec com a President del Col·legi de Girona m’han proporcionat. Gràcies també a la meva família, en especial a la meva dona Isabel, per compartir alegries (més alegries que penes), nervis o mals humors.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados