Com es pot adequar el sector sanitari a l’envelliment creixent. Orientacions per al sistema de salut i el d’atenció a la dependència de Catalunya

• Autores: Josep Maria Via Redons, Albert Prades Colomé
• Localización: Revista econòmica de Catalunya, ISSN 1135-819X, Nº. 88, 2023 (Ejemplar dedicado a: Canvi demogràfic i economia catalana), págs. 35-46
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen

  • El sistema de salut de Catalunya, a més a més de patir un infrafinançament crònic —com també passa en el d’atenció a la dependència—, en aquest moment no es basa en un model estable i definit. La morbiditat i la cronicitat associades a l’envelliment creixent —com també el nivell socioeconòmic, l’oferta de serveis, i relacionat amb ambdues, la qualitat de vida i l’estat funcional— de la població, són els determinants de les característiques del dispositiu assistencial de salut i d’atenció a la dependència, que caldrà repensar L’oferta suficient de serveis d’atenció intermèdia i domiciliària, integrada, social i sanitària, l’ús adequat i la reconversió de llits hospitalaris, el rol de l’atenció primària en els centres de salut i socials, en el domicili i en residències, tot referit a l’envelliment, se situaran al centre del debat que proposem.

    A la presentació del número 81 de la Revista Econòmica de Catalunya, de març de 2020, dedicat a la “Salut i el Sistema Sanitari”, es pot llegir: “La hipòtesi de partida del Dossier és que continuem tenint un bon sistema sanitari, però amb un pronòstic que s’ha anat agreujant. L’objectiu final no és cap altre que esbossar, amb l’ajut de destacats especialistes, què es pot fer per evitar-ne el desmantellament i la subhasta pública dels seus actius”.

    Resulta evident el deteriorament progressiu del sistema sanitari públic, al qual es refereix l’afirmació precedent. Una evidència indirecta d’aquest fet és el creixement continuat de la contractació de pòlisses d’assegurança privada de malaltia, cercant una alternativa a les dificultats d’accés creixent que presenta el sistema públic. El problema rau en el fet que l’evolució del model d’assegurament/prestació de serveis privats comença també a tenir més dificultats de les que tenia pel que fa a l’accés a la prestació.

    En aquest article, ens centrarem a proposar orientacions, a partir de l’anàlisi de la situació, indicatives de com adequar el sistema de salut de Catalunya a l’envelliment de la població, en especial pel que fa l’atenció sociosanitària o de cures intermèdies. Inclourem en la discussió els serveis i les prestacions per a l’atenció a la dependència.

    Així, repassarem la situació demogràfica, analitzarem la relació entre envelliment i morbiditat, també alguns aspectes d’accessibilitat, i completarem la revisió amb l’evolució de la contractació de pòlisses d’assegurança de salut en general i per trams d’edat, fent també una mirada a l’assegurança de dependència. A continuació abordarem la situació de pèrdua d’autonomia de les persones grans i acabarem proposant algunes conclusions —més aviat, temes de discussió— que permetin continuar avançant.