Resumen de Reptes de la transició energètica de Catalunya: justícia amb el territori català, el Sud Global i el planeta
La transició energètica proposada per la Generalitat de Catalunya es basa en la substitució de tecnologies, passant dels combustibles fòssils a les energies renovables a gran escala i l’hidrogen verd, cosa que genera impactes negatius al territori, obvia els límits biofísics del planeta, contribueix a la volatilitat del mercat de les matèries primeres crítiques i genera impactes negatius als països del Sud Global on s’extrauen. La distribució dels grans projectes renovables i d’hidrogen verd s’ubiquen principalment a les províncies de Tarragona i Lleida, allunyats del principal centre de consum, l’àrea metropolitana de Barcelona. A més, una gran part d’aquests projectes es construeixen en sòl agrícola, competint amb l’assoliment de la sobirania alimentària. Les empreses promotores dels parcs eòlics i fotovoltaics són filials d’una gran empresa energètica o d’una de creada ad hoc per gestionar un projecte d’energies renovables concret. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar diferents aspectes que cal tenir en compte per determinar en quina mesura la transició energètica promoguda per les institucions a Catalunya és justa i, per tant, no genera impactes negatius mediambientals, socials ni territorials, incorporant-hi, a més, la perspectiva del Sud Global.
