Resumen de Política lingüística a l’època moderna: intercanvis i imposicions a l’hora de França
L’aliança de Catalunya amb Lluís XIII el 1640, durant la revolució catalana, va ser un dels orígens de l’annexió del Rosselló i altres comarques del nord de Catalunya a França el 1659. Alhora, també va significar el passatge de més d’un miler de caps de família governants i destacades personalitats cap a un exili – o refugi: a Perpinyà – des d’on van haver de conjugar la tradició dels privilegis i la cultura catalana amb les imposicions i l’evolució del poder de la França de Lluís XIV. Resulta interessant donar un cop d’ull a un dels àmbits més complicats per a tot historiador de l’època moderna com és el de les polítiques lingüístiques. Entre les accions d’una França en eclosió i una part de Catalunya, ara integrada a França, trobem un laboratori d’acció ideal per a analitzar les polítiques de França i trobar – o no – referents a escala europea. Hi ha un debat sobre la política lingüística al Rosselló que prové de la preocupació de la monarquia de França per la proximitat i el lligam de la “nova província” a un món hispànic. D’aquesta manera, s’instauren un control cultural i mesures en l’ensenyament i l’administració.
