Resumen de Apunts sobre la recuperació de la llengua catalana a Sóller durant la Transició 1970-1990
La disminució de la presència de la nostra llengua a l’administració i a l’escola duta a terme pel nou Govern del Partit Popular sorgit de les Eleccions Autonòmiques del 2011 ha trencat el consens de tots els partits (inclòs l’anterior PP) aconseguit amb la Llei de Normalització Lingüística de les Balears de l’any 1986. La nova Llei de la Funció Pública arracona el català, fent-lo només un mèrit per als funcionaris i no un requisit, com ho segueix essent el castellà, i la disposició que els pares d’alumnes puguin escollir la primera llengua de l’ensenyament talla la immersió lingüística dels centres educatius i divideix els alumnes en grups per raons de parla. Que uns actuals governants disminueixin la defensa i promoció de la seva pròpia llengua, que és la seva pròpia Mallorca, Menorca i Pitiüses, ha obligat a nombroses entitats i ciutadans de les Illes a manifestar-s’hi en contra durant tot aquest any 2012, encapçalats per l’Obra Cultural Balear. Aquesta situació també ha obligat als qui han treballat per la llengua catalana durant dècades a recordar que la recuperació del català a Sóller i a Fornalutx i a tots els altres pobles de les Illes, va constituir una feinada, sobretot en les dècades possibilistes de 1970 i de 1980, els anys de l’anomenada Transició Democràtica. Per això és oportú estudiar i enllistar les passes normalitzadores que es varen fer a la nostra vall. La premsa local i la lectura de periòdics i llibres, l’ús escrit i oral a les escoles, la iniciativa pública a ajuntaments i entitats autonòmiques i les empentes en el món de la cultura treballaren de valent, aconseguint que les noves generacions se’n sensibilitzassin i sumassin passes cap endavant i no cap enrere. Facem història apuntant els escalons més significatius de normalització lingüística dutes a terme a Sóller, sense pretendre que aquesta comunicació sigui un complet i exhaustiu treball, però sí un crit sensibilitzador.
