Al voltant del «pregascó» de Joan Coromines. Fitònims amb una vocal àtona final aparentment anòmala en occità aranès

• Carrera, Aitor ^[1]
  1. [1] Universitat de Lleida

     Universitat de Lleida

     Lérida, España

     
• Localización: Caplletra: revista internacional de filología, ISSN 0214-8188, Nº. 74, 2023, págs. 53-79
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • About Joan Coromines’ «pre-Gascon». Phytonyms with a seemingly anomalous final unstressed vowel in Aranese Occitan
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • English

    In line with the pre-Catalan phonetic facts that Joan Coromines found in the territory of the north-western Pyrenean Catalan (and especially in Pallars), this same linguist referred to facts of pre-Gascon phonetics in the nearby Aran Valley, for which he even suggested an exact territorial boundary. In this work we not only show that this boundary does not exist, but we are interested in the seemingly anomalous maintenance of the final unstressed -o (abundant in topo­nymy) in some phytonyms that Coromines himself gives as supposed evidences of that linguistic phenomenon. Not only does it seem obvious that some cases cited by the great Catalan linguist have nothing to do with a exceptional maintenance of that vowel, but other examples can be compared to forms with a final unstressed -o that appear in several areas of the Gascon domain in certain contexts and for certain referents, which calls into question that the terms mentioned by Coromines could justify the presence of Basque varieties in a particular Valley.

  • català

    En consonància amb els fets fonètics precatalans que Joan Coromines va trobar en el territori del català nord-occidental pirinenc (i sobretot al Pallars), aquest mateix lingüista va referir-se a fets de fonètica pregascona a la veïna Vall d’Aran, per als quals fins i tot va suggerir una frontera territorial exacta. En aquest treball no només mostrem que aquesta frontera no existeix, sinó que ens interessem pels manteniments aparentment anòmals de -o àtona final (abundants en la toponímia) en alguns fitònims que Coromines mateix dona com a pretesos testimonis d’aquell fet lingüístic. No només sembla evident que algun cas citat pel gran lingüista català no té res a veure amb un manteniment excepcional d’aquella vocal, sinó que altres exemples poden ser comparats a formes amb -o àtona final que apareixen en múltiples zones del domini gascó en determinats contextos i per a certs referents, cosa que posa en dubte que els termes citats per Coromines puguin justificar la presència de varietats bascoides en una vall concreta.