Botar por fóra do texto: hipersexualización e cousificación das autoras

• Lema París, Ánxela ^[1]
  1. [1] Universidade da Coruña
• Localización: Abriu: estudos de textualidade do Brasil, Galicia e Portugal, ISSN 2014-8526, ISSN-e 2014-8534, Nº. 12, 2023 (Ejemplar dedicado a: Saramago i el transiberisme), págs. 131-152
• Idioma: gallego
• Títulos paralelos:
  • Spilling out from the text: the hypersexualization and objectification of Galician women poets
  • Desbordar el text: hipersexualització i cosificació de les poetes gallegues
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquest article analitza el discurs crític d’un conjunt de poemaris publicats entre els anys 2000 i 2010 amb l’objectiu de mostrar la violència simbòlica que cert sector de la crítica literària no feminista exerceix sobre les poetes gallegues. L’estudi mostra, per una banda, la cosificació que pateixen les escriptores que cultiven el subgènere literari eròtic com a estratègia de màrqueting centrada a eixamplar la mirada masculina, la qual posa en evidència la mirada monògama, monosexual i heteronormativa amb què és rebut aquest tipus de literatura. Es descobreix també alhora un grup de poetes hipersexualitzades fins al punt de publicar obres amb una temàtica allunyada de l’erotisme que són enquadrades de manera auto- màtica com a eròtiques pel mer fet d’haver publicat títols en aquest àmbit amb anterioritat. Per altra banda, aquest article constata l’essencialisme imperant en el tractament de la li- teratura escrita per dones en fer servir, de manera recurrent, expressions del tipus «punt de vista femení», amb les quals es busca reforçar l’hegemonia masculina anomenant el lloc altre que se’ls adjudica en el sistema literari, atès que no existeixen fórmules equivalents en el cas dels poetes. Això es reforça, a més a més, amb comentaris paternalistes i fins i tot el qüestionament de la intel·ligència de les autores per tal de menysprear la seva feina. En dià- leg constant amb el propi discurs de la crítica literària i amb el suport de la teoria feminista, aquest article pretén posar en evidència les diferents estratègies de silenciament i invisibilització de què han estat objecte les escriptores gallegues en el període estudiat.

  • English

    This article analyzes the critical discourse surrounding a set of poetry collections published between 2000 and 2010 with the aim of exposing the symbolic violence that a certain sector of non-feminist literary criticism exerts on Galician women writers. The study shows how, on the one hand, the objectification suffered by women writers who cultivate the erotic subgenre as a marketing strategy focused on pleasing the male gaze, evidenced by the monogamous, monosexual and heteronormative gaze with which this type of literature is received. What is more, a group of poets has also been hypersexualized even though their subject matter is far from erotic, yet they are automatically classified as such by the mere fact of having previously published within that field. On the other hand, the article confirms the prevailing essentialism in the treatment of literature written by women through repeated use of expressions such as “feminine point of view” through which critics seek to reinforce male hegemony by naming the other place assigned to women writers in the literary system, since there are no equivalent formulas in the case of male poets. The latter is further reinforced with paternalistic comments: even the level of intelligence of the authors is questioned so as to belittle their work. Drawing on feminist theories, in constant dialogue with the discourse of literary criticism itself, this article seeks to highlight the different strategies of silencingand invisibility to which contemporary Galician women writers have been subjected.

  • galego

    Este artigo analiza o discurso crítico dun conxunto de poemarios publicados entre os anos 2000 e 2010 co obxectivo de mostrar a violencia simbólica que certo sector da crítica literaria non feminista exerce sobre as poetas galegas. O estudo mostra, dunha banda, a cousificación que sofren as escritoras que cultivan o subxénero literario erótico como estratexia de marketing centrada en agradar a ollada masculina, a cal evidencia a ollada monógama, monosexual e heteronormativa coa que se recibe este tipo de literatura. No entanto, descóbrese tamén un grupo de poetas hipersexualizadas até o punto de publicaren obras cuxa temática se encontra afastada do erotismo, mais que de maneira automática se encadran como tal polo mero feito de contaren con títulos publicados nese eido no pasado. Doutra banda, o traballo constata o esencialismo imperante no tratamento da literatura escrita por mulleres ao empregárense, de maneira recorrente, expresións do tipo «punto de vista feminino» coas que se procura reforzar a hexemonía masculina nomeando o lugar outro que se lles adxudica no sistema literario, posto que non existen fórmulas equivalentes no caso dos poetas. Isto último refórzase, ademais, con comentarios paternalistas e até cuestionamentos do nivel de intelixencia das autoras cos que menosprezar o seu traballo. Procúrase, en diálogo constante co propio discurso da crítica literaria e con apoio da crítica feminista, evidenciar as diferentes estratexias de silenciamento e invisibilidade que reciben as escritoras galegas no período estudado.