A la baixa edat mitjana, el lloctinent o governador de l’illa era el representant del rei en el regne de Mallorca; mentre que, a les viles, eren els batles qui n’assumien la delegació. Una de les atribucions dels batles era la instrucció dels expedients relatius als delictes criminals comesos en el territori de la seva incumbència, que eren resolts i sentenciats pel veguer de fora durant les visites que realitzava a les viles foranes al llarg de l’any.La part més rellevant i decisiva de l’expedient era l’interrogatori o inquisició dels denunciants, dels encausats i dels testimonis. El batle era el responsable de citar els implicats a les dependències de la cúria reial de la vila i de rebre’n les declaracions, que eren minuciosament anotades en els llibres respectius pels escrivans adscrits a la cúria. No cal subratllar la importància filològica i antropològica d’aquests interrogatoris, puix que les respostes expliquen de forma detallada moltes de les activitats diàries que realitzaven les persones cridades a declarar i fins i tot intercalen expressions literals del llenguatge de l’època.L’arxiu municipal de Sóller estotja uns pocs llibres i plaguetes on s’anotaven les inquisicions judicials, el més antic dels quals es remunta a l’any 1368. Per a la confecció de la present comunicació, s’ha fet servir un breu manuscrit d’inquisicions de començament del segle XV. A través de l’anàlisi dels interrogatoris que s’hi contenen, l’autor pretén copsar alguns aspectes remarcables de la vida quotidiana de Sóller en aquell període.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados