Resumen de Is ambiguity a source of inequity? Nominalization in sustaining and effacing power asymmetries

Heather Adams, Víctor M. González Ruiz

• español

  Este artículo explora la tendencia a la nominalización en el discurso jurídico desde diferentes perspectivas, subrayando argumentos del campo del análisis crítico del discurso (en particular, los relacionados con las consecuencias perjudiciales que puede acarrear la omisión de quien realiza la acción), y ofrece un estudio de caso cualitativo relativo al uso de sustantivos en los textos informativos que ofrece la Seguridad Social española en su web sobre un régimen de prestaciones de salario mínimo. Para este estudio de caso, se ha utilizado el marco propuesto por Willerton (2015) en torno a su modelo BUROC, orientado a detectar las circunstancias en las que el lenguaje claro debe ser prioritario. Como respuesta a la pregunta planteada en el título de este artículo, los resultados sugieren que la nominalización excesiva perjudica la capacidad de comprensión que una persona lega pueda tener y, en consecuencia, la coloca en una posición de desventaja en el ámbito jurídico; sin embargo, los resultados también indican que es la falta general de empatía de quien escribe hacia el público destinatario lo que, en última instancia, tiene el impacto más negativo en la comunicación jurídica.

• català

  Aquest article explora la tendència a la nominalització en el discurs jurídic des de diferents perspectives, i subratlla arguments del camp de l'anàlisi crítica del discurs (en particular, els relacionats amb les conseqüències perjudicials que pot comportar l'omissió de qui realitza l’acció), i ofereix un estudi de cas qualitatiu relatiu a l'ús de substantius en els textos informatius que ofereix la Seguretat Social espanyola a la seua web sobre un règim de prestacions de salari mínim. Per a aquest estudi de cas, s'ha utilitzat el marc proposat per Willerton (2015) entorn del model BUROC, orientat a detectar les circumstàncies en què el llenguatge clar ha de ser prioritari. Com a resposta a la pregunta plantejada al títol d'aquest article, els resultats suggereixen que la nominalització excessiva perjudica la capacitat de comprensió que les persones llegues puguen tenir i, per tant, les col·loca en una posició de desavantatge en l'àmbit jurídic; tanmateix, els resultats també indiquen que és la manca general d'empatia de qui escriu cap al públic destinatari que, en últim terme, té l'impacte més negatiu en la comunicació jurídica.

• English

  This article explores the tendency to nominalization in legal discourse from different perspectives, underscoring arguments from the field of critical discourse analysis (in particular, those related to the detrimental consequences that omitting the agent may entail), and offers a qualitative case study regarding the use of nouns in the informative texts given by the Spanish Social Security department on its web about a minimum wage benefit scheme. For this case study, we have used the framework proposed by Willerton (2015) involving his BUROC model, aimed at identifying the circumstances in which plain language should be a priority. As an answer to the question posed in the title of this article, the findings suggest that excessive nominalization harms the lay reader’s ability to comprehend and, as a result, places him or her in a disadvantageous position in legal settings; however, the results also indicate that it is the writer’s overall lack of empathy towards the reader which ultimately has the most negative impact on legal communication.