Pactistes des de quan? Les arrels del concepte de «pactisme» en la historiografia catalana i l’obra de Jaume Vicens

• Vicent Baydal Sala ^[1]
  1. [1] Universitat Pompeu Fabra

     Universitat Pompeu Fabra

     Barcelona, España

     
• Localización: eHumanista: IVITRA, Nº. 9, 2016, págs. 314-340
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Tant la historiografia com el nacionalisme catalans han assumit per complet la visió pactista de la societat catalana medieval i moderna, anterior a la guerra de Successió, com un model contraposat a l’autoritarisme castellà. Però, per què en diem “pactisme”. L'origen del mot es troba en l’historiador Jaume Vicens Vives, que l'encunyà entorn de 1950 i ho féu recollint diverses influències de la tradició intel·lectual catalana prèvia. En concret, aquesta proporcionà una sèrie d’elements que quedaren plenament associats al concepte, com la seua pretesa particularitat dins del context europeu, només comparable al cas anglès, i la seua vinculació a un tret moral del poble català, basat en el respecte al pacte.

  • English

    Both Catalan historiography and nationalism have fully assumed a “pactist” vision of medieval and modern Catalan society before the War of the Spanish Succession, as a model opposed to Castilian authoritarianism. This article analyzes the origins of this conceptualization, founding them in the historian Jaume Vicens Vives, who created the term “pactism” around 1950. In doing so he was influenced by the former Catalan intellectual tradition, which provided a full range of characteristics that would remain associated with the concept of “pactism”. Among them we can mention the so-called particularity within the European history, only comparable to the English case, or its link to the moral character of the Catalan people, based on respecting pacts.