Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Os Defensores Públicos e os desafios do acesso à justiça criminal no Brasil

Cristina Zackseski, Bruno Amaral Machado, Alberto Carvalho Amaral

  • español

    El objetivo de este artículo es, después de describir las principales atribuciones de la Defensoría Pública en el sistema de justicia penal, identificar los cambios ocurridos a partir de la Reforma Constitucional n. 80/2014 a favor de los imputados, víctimas y comunidades en situación de vulnerabilidad, para luego presentar y discutir algunos de los desafíos de los defensores públicos en el acceso a la justicia penal en Brasil. Guiada por un lente criminológico crítico, contextualizado a la luzde interpretaciones locales (Realismo Marginal/ funcionalismo reduccionista), la investigación se desarrolla a partir delsiguiente interrogante: ¿cuál es el papel y la relevancia de la defensoría pública en el acceso a la justicia penal, particularmente su marco institucional ylascondiciones concretas que aseguran el desempeño de sus funciones degarantía delos derechos fundamentales?La investigaciónutiliza una metodología cualitativa basada en el análisis documental de leyes, datos oficiales disponibles y resultadosde investigacionespreviassobre la instituciónen cuestión,producidos en el campo penal/criminológico.

  • català

    L'objectiu d'aquest article és, després de descriure les principals atribucions de la Defensoria Pública en el sistema de justícia penal, identificar els canvis ocorreguts a partir de la Reforma Constitucional n. 80/2014 a favor dels imputats, víctimes i comunitats en situació de vulnerabilitat, per a presentar i discutir després alguns dels desafiaments dels defensors públics en l'accés a la justícia penal al Brasil. Guiada per un lent criminològic crític, contextualitzat a la llum d'interpretacions locals (Realisme Marginal/ funcionalisme reduccionista), la recerca es desenvolupa a partir del següent interrogant: quin és el paper i la rellevància de la defensoria pública en l'accés a la justícia penal, particularment el seu marc institucional i les condicions concretes que asseguren l'acompliment de les seves funcions de garantia dels drets fonamentals? La recerca utilitza una metodologia qualitativa basada en l'anàlisi documental de lleis, dades oficials disponibles i resultats de recerques prèvies sobre la institució en qüestió, produïts en el camp penal/criminològic.

  • English

    The purpose of this article is, after describing the most important duties of the Public Defense in the criminal justice system, to identify the legal changes of the Constitutional Amendment n.80/2014 in the defense of the defendants, victims of crimes and the vulnerable collectives, in order to discuss some challenges in the access to justice in Brazil.Through the critical criminologist lens, contextualized in light of local interpretations (Marginal Realism/ Decrease Functionalism), the research unfolds from the following question: what is the relevance of the public defense in the access to penal justice, especially its institutional framework and the concrete preconditions securing the guarantee of fundamental rights?The research has a qualitative methodology and builds on document analysis of law, official data and findings from previous criminological studies on the institution at issue.

  • português

    O objetivo deste artigo é, após descrever as principais atribuições da Defensoria Pública no sistema justiça criminal, identificar as alterações ocorridas a partir da Emenda Constitucional n. 80/2014 em prol de acusados, vítimas e coletividades em situação de vulnerabilidade, para, então, apresentar e discutir alguns dos desafios da defensoria pública no acesso à justiça penal no Brasil. Orientado pela lente criminológica crítica, contextualizada por alguns de seus desdobramentos locais (Realismo Marginal/ funcionalismo redutor), a pesquisa orienta-se pelo seguinte questionamento: qual o papel e a relevância da defensoria pública no acesso à justiça penal, particularmente do seu desenho institucional e condições concretas para o desempenho de suas funções para garantia dos direitos fundamentais. Utiliza-se de metodologia qualitativa com base em análise documental de diplomas legais, dados oficiais disponibilizados e acúmulos de estudos sobre a instituição produzidos em pesquisas no campo penal/criminológico.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus