Resumen de Una mirada espiritual sobre la naturalesa: Islam i ecologia
En l'islam la crisi medio-ambiental es compren com una conseqüència d’una crisi espiritual. La postura tradicional defensa que la naturalesa és profana, i que Déu ha deixat a l’ésser humà la responsabilitat de tenir-ne cura perquè només l’ésser humà ha estat creat a imatge seva. Hi ha aquí, certament, la voluntat de defugir una sacralització de la naturalesa que podria derivar en noves idolatries, de manera que el punt d’equilibri es busca en un enfocament ètic: alterar l’equilibri natural és menysprear la voluntat divina. L'autor destaca una sèrie de textos, formes de vida i elements de l’Islam que permeten avançar en un aprofundiment de l’eco-teologia.
