Davant de la “millora" de l'ésser humà hi ha dues actituds extremes: la sacralització dels mitjans, considerant immoral qualsevol intent de transformar l’home, o sostenir que allò que és tècnicament possible s'ha de dur a terme. Enfront d'aquests dos extrems, Diego Gracia es situa per una línia intermèdia i prudent en un intent per respectar tots els valors en joc, lesionant-los el menys possible.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados