L’Eixample de Barcelona: un pla, dues realitats.: Estudi comparat del desenvolupament dels teixits urbans de l’eixample central i l’eixample del Poblenou

• Miquel Corominas Ayala ^[1] ; Joan Moreno Sanz ^[1] ; Júlia Corominas Castiñeira ^[2]
  1. [1] Universitat Politècnica de Cataluny
  2. [2] Liceu Francès de Barcelona
• Localización: Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN-e 2014-4512, ISSN 0212-1573, Vol. 69, Nº 3, 2023, págs. 539-562
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • L’Eixample de Barcelone : un plan, deux réalités.: Etude comparative de l’évolution du tissu urbain de l’extension urbaine centrale et de l’extension urbaine du Poblenou
  • The Eixample of Barcelona: one plan, two realities.: Comparative study of the urban development of two urban fabrics: the central expansion and the Poblenou expansion
  • L’Eixample de Barcelona: un plan, dos realidades.: Estudio comparativo del desarrollo de los tejidos urbanos del ensanche central y del ensanche del Poblenou
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El proyecto de ensanche de Ildefons Cerdà para el llano de Barcelona proponía un trazado ilimitado basado en una retícula moderna de calles amplias y grandes manzanas. Una característica del trazado era la homogeneidad de la forma urbana. Factores como la acti-vidad agrícola previa condicionaron el crecimiento del Ensanche en dos tejidos urbanos diferenciados. Por un lado, estaba el Ensanche central, desarrollado sobre un suelo agrícola de secano de baja calidad que formalizó una manzana con edificación residencial perimetral y usos productivos en la planta baja y patio interior de manzana. Por otro, el Poblenou, más resistente al cambio de uso por el valor del suelo agrícola de regadío y por el aislamiento que implicaba el sistema ferroviario, formalizó un modelo con edificación de poca altura y una ocupación total del suelo. El objetivo de este artículo es realizar un estudio comparativo de ambos modelos de ensanche a partir de la evolución histórica de su desarrollo, pero también del análisis de indicadores sobre su morfología urbana actual.

  • français

    Le projet Eixample d’Idelfons Cerdà pour les faubourgs de Barcelona proposait un tracé illimité basé sur une grille moderne de rues larges et de grands blocs. Une caractéristique de l’aménagement était l’homogénéité de la forme urbaine. Des facteurs tels que l’activité agricole préexistante ont cependant conditionné la croissance de l’Eixample en deux tissus urbains différenciés : d’une part, l’Eixample central s’est développé sur des terres agricoles sèches qui ont formé un modèle constitué par des bâtiments résidentiels périphériques dont le rez-de-chaussée et la cour intérieure étaient réservés à des usages productifs. D’autre part, la zone de Poblenou, plus réfractaire au changement d’usage en raison de la valeur des terres agricoles irriguées et de l’isolement qu’impliquait le système ferroviaire, a forméun modèle avec des bâtiments de faible hauteur et une pleine occupation du sol. L’objectif de cet article est de réaliser une étude comparative des deux modèles d’expansion à partir de l’examen historique de leur développement mais aussi à partir de l’analyse d’indicateurs sur leur morphologie urbaine actuelle.

  • English

    Ildefons Cerdà’s Eixample Project for Barcelona proposed an unlimited layout based on a modern grid of wide streets and large blocks. A characteristic of the layout was the homoge-neity of the urban form. Factors such as the pre-existing agricultural activity, however, conditioned the growth of the Eixample into two differentiated urban fabrics: the central urban extension developed on dry agricultural land that comprised blocks with residential buildings and on the perimeter and a ground floor and inner courtyard for productive use. Poblenou, more resistant to changes of use due to the value of the irrigated agricultural land and its isolation as a result of the railway system, comprised a model with low-rise buildings and full land occupation. The objective of this article is to carry out a comparative study of both expansion models from the historical review of their development but also from the analysis of indicators on their current urban morphology.

  • català

    El projecte d’eixample d’Ildefons Cerdà per al pla de Barcelona proposava un traçat il·limitat basat en una retícula moderna de carrers amplis i grans illes edificades. Una característica del traçat era l’homogeneïtat de la forma urbana. Factors com l’activitat agrícola prèvia, però, van condicionar el creixement de l’Eixample en dos teixits urbans diferenciats. D’una banda, es fa referència a l’eixample central, sobre un sòl agrícola de secà de baixa qualitat, que va formalitzar una illa amb edificació residencial perimetral i usos productius a la planta baixa i el pati interior. De l’altra, hi ha el Poblenou, més resistent al canvi d’ús pel valor del sòl agrícola de regadiu i per l’aïllament que implicava el sistema ferroviari, que va formalitzar un model amb edificació de poca alçada i una ocupació total del sòl. L’objectiu d’aquest article és fer un estudi comparatiu dels dos models de desen-volupament d’eixample a partir de la revisió històrica de la seva evolució, però també de l’anàlisi d’indicadors sobre la seva morfologia urbana actual.