El mapa urbà de Vic (1846-1852). Entre els entrebancs administratius i les reclamacions professionals

• Carme Montaner ^[2] ; Francesc Nadal ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
  2. [2] Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
• Localización: Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN-e 2014-4512, ISSN 0212-1573, Vol. 69, Nº 3, 2023, págs. 521-538
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • La carte urbaine de Vic (1846-1852) : entre les entraves de l’administration et les revendications professionnelles
  • The urban map of Vic (1846-1852): Between administrative obstacles and professional claims
  • El mapa urbano de Vic (1846-1852). Entre las trabas administrativas y las reclamaciones profesionales
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La investigación se centra en los esfuerzos por parte del Ayuntamiento de Vic para llevar a cabo el plano geométrico de su núcleo urbano, siguiendo la real orden de 1846 del Gobierno español que muy pocos ayuntamientos cumplieron. Además de levantar el plano, había que dibujar las propuestas de alineaciones de calles, así como la apertura de nuevas vías. En el caso de Vic, se exponen las tensiones surgidas entre profesionales para realizar este tipo de proyectos, ya que, aunque el Ayuntamiento otorgó la realización del mapa al prestigioso arquitecto barcelonés Josep Casademunt, aparece la figura de un agrimensor, Tomàs Sanmartí, rechazado por los arquitectos. En cualquier caso, pasaron seis años y dos exposiciones públicas, llenas de alegaciones, antes de que el mapa fuera aprobado en el año 1852. Es un ejemplo de las dificultades que hubo que afrontar en los inicios de la cartografía urbana municipal en Cataluña y en la España contemporáneas.

  • català

    La recerca se centra en els esforços per part de l’Ajuntament de Vic de dur a terme el plànol geomètric del nucli urbà seguint una reial ordre de 1846 del Govern espanyol, que molt pocs ajuntaments van complir. A més d’aixecar el plànol, calia dibuixar les propostes d’alineacions de carrers, així com l’obertura de noves vies. En el cas de Vic, s’hi exposen les tensions sorgides entre professionals per realitzar aquests tipus de projectes, ja que, tot i que l’Ajuntament atorgà la realització del mapa al prestigiós arquitecte barceloní Josep Casademunt, hi apareix la figura d’un agrimensor, Tomàs Sanmartí, rebutjat pels arquitectes. En tot cas, van haver de passar sis anys i dues exposicions públiques, plenes d’al·legacions, perquè el mapa fos aprovat l’any 1852. És un exemple de les dificultats que es van haver d’afrontar en els inicis de la cartografia urbana municipal a la Catalunya i a l’Espanya contemporànies.

  • English

    The research focuses on the efforts of Vic City Council to carry out the geometric plan of the city in accordance with the 1846 royal order of the Spanish government, which very few councils complied with. In addition to drawing up the plan, it was necessary to draw the proposals for street alignments as well as the opening of new roads. In the case of Vic, the tensions that arose between professionals to carry out these types of projects are exposed, since even though the city council awarded the map project to the prestigious Barcelona architect Josep Casademunt, the figure of a land surveyor Tomàs Sanmartí, rejected by the architects, appears. In any case, it took six years and two public exhibitions, full of allegations, for the map to be approved in 1852. It is an example of the difficulties that had to be faced in the initial phases of town planning cartography in contemporary Catalonia and Spain.

  • français

    La recherche se centre sur les efforts du conseil municipal de Vic pour réaliser le plan géométrique du centre urbain pour donner suite à l’ordre royal de 1846 du gouvernement espagnol, auquel très peu de municipalités se sont conformées. En plus de l’élaboration du plan, il a fallu dessiner les propositions d’alignements de rues ainsi que l’ouverture de nouvelles routes. Dans le cas de Vic, les tensions qui surgissent chez les professionnels pour mener à bien ce type de projets sont exposées dans l’article, car même si le conseil municipal a attribué la carte au prestigieux architecte barcelonais Josep Casademunt, on constate l’apparition de la figure d’un géomètre, Tomàs Sanmartí, rejeté par les architectes. Dans tous les, il aura fallu six ans et deux expositions publiques avec de nombreuses d’allé-gations pour que la carte soit approuvée en 1852. Voici un exemple des difficultés qui se sont présentées dans les débuts de la cartographie urbaine municipale dans la Catalogne et l’Espagne contemporaines.