Ningú escrivint i ningú llegint: els generadors de text amb intel·ligència artificial i la ciència que volem

• Ariel Guersenzvaig ^[2] ; Javier Sánchez Monedero ^[1]
  1. [1] Universidad de Córdoba

     Universidad de Córdoba

     Cordoba, España

     
  2. [2] Elisava
• Localización: Mosaic, ISSN-e 1696-3296, Nº. 199, 2023
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Des de la seva introducció massiva a la fi de 2022, els generadors de text amb intel·ligència artificial (IA) –anomenats Large Language Models (LLM)– com ChatGPT i i versions posteriors com GPT-4 no deixen d’acaparar interès en els mitjans. Aquests sistemes són capaços de generar textos, resums, traduccions i transcripcions d’àudios. La seva capacitat de redacció seria tan avançada que aquests sistemes són capaços de generar abstracts tan coherents que ni tan sols els propis especialistes són capaços de detectar que han estat escrits per una màquina. Els seus usos aplicats estan a l’ordre del dia; s’ha suggerit, per exemple, que podrien servir per predir les primeres fases de la malaltia d’Alzheimer. No obstant això, també s’ha insistit molt que aquests sistemes manquen de capacitat real de comprendre els textos que processen (que «llegeixen» o «escriuen»). Per aquesta raó, se’ls ha caracteritzat com «lloros estocàstics». També s’ha posat l’accent en altres problemes com ara la falta de transparència en les dades d’entrenament, privacitat, els biaixos, o les anomenades «al·lucinacions» i falsedats que produeixen. Si bé l’interès és real, ara com ara no pot afirmar-se amb certesa que l’ús d’aquesta tecnologia estigui implementada en processos de treball formalitzats ni que s’hagi generalitzat més enllà de l’ús experimental, la xafarderia lúdica o la satisfacció de la curiositat. Aquesta és, sens dubte, una qüestió que mereix ser dilucidada mitjançant estudis empírics seriosos.