Catalunya Nord, o dues lògiques territorials contraposades

• Autores: Christian Lagarde
• Localización: Catalonia, ISSN-e 1760-6659, Nº. 31, 2022 (Ejemplar dedicado a: La projection de la Catalogne et des pays de langue catalane à l’étranger (XXe-XXIe siècles) : diplomatie, paradiplomatie et réseaux)
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • North Catalonia, two opposing territorial logics
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • English

    In North Catalonia, two territorial logics intersect: that of the French State, which considers the territory as its own, and that of the Generalitat de Catalunya, which considers it «of its own language», and therefore, within a continuity that has been cross-border since the Treaty of the Pyrenees. This configuration has many repercussions at the local level, and on the «rest» of the French State, considered as an «external» territory. This article aims to elucidate this problem, complex and sometimes contradictory, in concrete terms, at the state, 'regional' and local levels, of institutions (in Perpignan, Casa de la Generalitat, Casa dels Països Catalans, IEC, Xarxa Vives, Oficina Pública de la Llengua Catalana; in Paris, Delegació del Govern, Institut Ramon Llull), and of local activist associations (Bressola and Arrels schools, Ràdio Arrels, Casal català, Aire Nou de Bao, Centre Cultural Català del Vallespir, Oui au Pays catalan. It is clear that, in this case as in any other, linguistic-cultural policy is politics, power relations and diplomacy.

  • français

    En Catalogne Nord (Catalogne française ou Pays catalan), deux logiques territoriales se croisent : celle de la République française, à laquelle appartient le territoire, et celle de la Generalitat de Catalunya, qui considère ce territoire, « historiquement » de langue catalane, comme un continuum transfrontalier depuis le Traité des Pyrénées. Cette configuration a de nombreuses répercussions au niveau local, considéré « catalan », et dans le reste du territoire français, considéré « extérieur ». Cet article a pour ambition de creuser cette problématique, complexe et parfois contradictoire, de façon concrète, au niveau national, régional et local, au niveau institutionnel (Casa de la Generalitat, Casa dels Països Catalans, Institut d’Estudis Catalans (IEC), Xarxa Vives, Oficina Pública de la Llengua Catalana, à Perpignan ; Delegació del Govern català, Institut Ramon Llull, à Paris), et des associations activistes locales (escoles Bressola i Arrels, Ràdio Arrels, Casal català, Aire Nou de Bao, Centre Cultural Català del Vallespir, Oui au Pays catalan). Il est évident que, dans ce cas comme dans beaucoup d’autres, la politique linguistico-culturelle est avant tout politique, rapport de forces et diplomatie.

  • català

    A Catalunya Nord es creuen dues lògiques territorials: la de l’Estat francès, que considera com a propi el territori, i la de la Generalitat de Catalunya, que el considera «de llengua pròpia», i per tant, dins d’una continuïtat que resulta ser transfronterera des del Tractat dels Pirineus. Aquesta configuració té moltes repercussions a nivell local, i a «la resta» de l’Estat francès, considerat com a territori «exterior». Aquest article es proposa esbrinar aquesta problemàtica, complexa i a vegades contradictòria, en clau concreta, als nivells estatal, ‘regional’ i local, d’institucions (a Perpinyà, Casa de la Generalitat, Casa dels Països Catalans, Institut d’Estudis Catalans (IEC), Xarxa Vives, Oficina Pública de la Llengua Catalana; a París, Delegació del Govern català, Institut Ramon Llull), i d’associacions activistes locals (escoles Bressola i Arrels, Ràdio Arrels, Casal català, Aire Nou de Bao, Centre Cultural Català del Vallespir, Oui au Pays catalan). Queda clar que, en aquest cas com a qualsevol altre, la política lingüístico-cultural és política, relació de forces i diplomàcia.