Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Beber de las raíces: Aguas y errancia en la poesía de Gabriela Mistral

    1. [1] Universidad Adolfo Ibáñez

      Universidad Adolfo Ibáñez

      Santiago, Chile

  • Localización: Mitologías hoy: Revista de pensamiento, crítica y estudios literarios latinoamericanos., ISSN-e 2014-1130, Nº. 28, 2023 (Ejemplar dedicado a: Descolonizar como poética: aguas libres en la literatura y las artes latinoamericanas recientes), págs. 37-49
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Drinking from the roots: Water and wandering in the poetry of Gabriela Mistral
    • Beure de les arrels: Aigües i errancia en la poesia de Gabriela Mistral
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      En el artículo analizo el cruce entre aguas y errancia elaborado por Mistral en tres poemas que tematizan sus años de vida en el extranjero y su distancia física con Chile: “Lago Llanquihue”, “Bío-Bío” y “Beber”; todos publicados en 1938. En coherencia con su discurso indigenista y americanista, propongo leer estos textos como manifestaciones del pensamiento descolonizador (Rivera Cusicanqui, 2018) de la escritora chilena y su especial conexión con las aguas. Lo anterior se visualiza en la representación de este elemento vital como una “materia” viviente y sagrada, así como en la metaforización del acto de beber como un ritual, que permite a la voz poética reconectarse con sus raíces indígenas y reconocerse como parte del territorio americano.

    • English

      This article analyzes the intersection between waters and wandering elaborated byMistral in three poems that focus on her years of life abroadand the effects of her physical distance from Chile: “Lago Llanquihue”, “Bío-Bío” and “Beber”; all of them published in 1938. In coherence with her indigenist and Latin Americanist discourse, I propose to readthese texts as expressions of the Chilean writer’s decolonizing thought (Rivera Cusicanqui, 2018) and her special connection with the waters. This can be seen in the depiction of this life-giving element as a living and sacred “matter,” as well as in the metaphorization of drinking as a ritual, which allows the poetic voice to reconnect with its indigenous roots and identify itself with the territory of the Americas.

    • català

      En l'article analitzo l'encreuament entre aigües i errancia elaborat per Mistral en tres poemes que tematizan els seus anys de vida a l'estranger i la seva distància física amb Xile: “Lago Llanquihue”, “Bío-Bío” i “Beber”; tots publicats en 1938. En coherència amb el seu discurs indigenista i americanista, proposo llegir aquests textos com a manifestacions del pensament descolonitzador (Rivera Cusicanqui, 2018) de l'escriptora xilena i la seva especial connexió amb les aigües. L'anterior es visualitza en la representació d'aquest element vital com una “matèria” vivent i sagrada, així com en la metaforización de l'acte de beure com un ritual, que permet a la veu poètica reconnectar-se amb les seves arrels indígenes i reconèixer-se com a part del territori americà.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno