El 2019, es feu una primera indagació sobre la formació docent i l’ús de les TIC en l’entorn educatiu concret dels IES d’Almassora. Defensava l’oportunitat i les possibilitats que donaven ferramentes TIC en molts camps. Llavors preguntàvem per les carències, necessitats i realitats del professorat i de l’alumnat enfront de la realitat educativa en el centre. Poc després, la COVID-19 va trencar la realitat per a docents, alumnat i societat en general. El confinament va comportar el teletreball i la reordenació de la vida educativa a través de pantalles i sistemes digitals. Això va eliminar tot contacte i interacció humana real. Les TIC tingueren un paper central en la nova vida educativa.
Docents i alumnat van experimentar la necessitat d’una formació forçosa en mecanismes d’avaluació, tractament d’informació, etc. Dos anys després tornen les rutines passades, però molts dels aprenentatges aplicats continuen usant-se per l’eficàcia i facilitats que aporten. Permet atendre tant grups-aula estàndard com alumnat amb necessitats i realitats diverses o concretes (altes capacitats, malalties, adaptacions curriculars, diferents aprenentatges…). El 2019 es va comprovar la falta de formació de molts docents amb experiència i la manca de recursos per a aprofitar els beneficis de les TIC. En revisar el mateix context tres anys i una pandèmia després —i des de l’experiència com a docent—, l’article vol valorar com aquestes ferramentes aporten possibilitats i alternatives valuoses per a la tasca docent. El canvi de paradigma viscut ha permés un nou ús d’aquestes i una obert una nova actitud del professorat i l’alumnat respecte a les TIC en l’educació del futur i del present.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados