Pot escriure una planta? La crítica vegetal a l'època de l'extinció de la teoria

• Alvarez Solís, Angel Octavio ^[1]
  1. [1] Pontificia Universidad Católica de Chile

     Pontificia Universidad Católica de Chile

     Santiago, Chile

     
• Localización: 452ºF: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, ISSN-e 2013-3294, Nº. 29, 2023 (Ejemplar dedicado a: Escriptura, crítica i crisi cilimàtica: el treball acadèmic en l'era de l'extinció), págs. 53-74
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Can a Plant Write? Plant-based Criticism in the Age of the Extinction of Theory
  • ¿Puede escribir una planta? La crítica vegetal en la época de la extinción de la teoría
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El artículo problematiza el tono vegetalista adoptado recientemente en la crítica literaria y en algunos debates del pensamiento filosófico contemporáneo. Al asumir la consigna epistemológica de pensar formas de vida no humanas, la escritura con sensibilidad vegetal cuestiona la correlación entre pensamiento y crisis climática, ya que pregunta cómo seguir pensando críticamente en un contexto de devastación ecológica. La hipótesis del artículo es que la escritura con sensibilidad vegetal es un intento por escapar del concepto moderno de naturaleza anclado al marco general de la literatura moderna y, por extensión, de la afirmación de un tipo de escritura de la extinción en un contexto de extinción de la teoría. Por consiguiente, el artículo está dividido en dos partes. La primera parte discute el rendimiento teórico de la escritura con sensibilidad vegetal y analiza las condiciones críticas para suscribir una fitoestética americana. La segunda parte postula la noción de crítica vegetal como una forma de práctica teórica encargada de describir formas de vida menores para la metafísica occidental y, por consiguiente, la revitalización de la dimensión vegetal y sensitiva del pensamiento. La conclusión del artículo es que la escritura con sensibilidad vegetal conduce al arcano de la racionalidad humana —la aisthesis—y, por lo tanto, constituye la primera expresión sensible del habitar humano.

  • català

    L'article posa el focus en el to vegetalista adoptat recentment en la crítica literària i en alguns debats del pensament filosòfic contemporani. En assumir la consigna epistemològica de pensar formes de vida no humanes, l'escriptura amb sensibilitat vegetal qüestiona la correlació entre pensament i crisi climàtica, ja que pregunta com continuar pensant críticament en un context de devastació ecològica. La hipòtesi de l'article és que l'escriptura amb sensibilitat vegetal és un intent per escapar del concepte modern de naturalesa ancorat al marc general de la literatura moderna i, per extensió, de l'afirmació d'una mena d'escriptura de l'extinció en un context d'extinció de la teoria. Per consegüent, l'article està dividit en dues parts. La primera part discuteix el rendiment teòric de l'escriptura amb sensibilitat vegetal i analitza les condicions crítiques per a subscriure una fitoestètica americana. La segona part postula la noció de crítica vegetal com una forma de pràctica teòrica encarregada de descriure formes de vida menors per a la metafísica occidental i, conseqüentment, la revitalització de la dimensió vegetal i sensitiva del pensament. La conclusió de l'article és que l'escriptura amb sensibilitat vegetal condueix a l'arcà de la racionalitat humana —la aisthesis— i, per tant, constitueix la primera expressió sensible de l'habitar humà.

  • English

    This article problematizes the vegetalist tone adopted recently in literary criticism and in some debates in contemporary philosophical thought. By assuming the epistemological procedure of thinking non-human lifeforms, plant-sensitive writing questions the correlation between thought and climate crisis, since it asks how to continue thinking critically in a context of ecological devastation. The hypothesis of the article is that plant-sensitive writing is an attempt to escape the modern concept of nature anchored to the general framework of modern literature and, by extension, the assertion of a type of extinction writing in a context of extinction theory. Thus, the article is divided into two parts. The first part discusses the theoretical yield of plant-sensitive writing and analyses the critical conditions for subscribing to an American phytoaesthetic. The second part postulates the notion of plant criticism as a form of theoretical practice charged with describing lesser forms of life for Western metaphysics and, therefore, the revitalization of the plant and sensory dimension of thought. The conclusion of the article is that plant-sensitive writing leads towards the mystery of human rationality —aesthesis— and, thus, constitutes the first sensitive expression of human habitation.