Resumen de Presència dels familiars al box de crítics dels serveis d’urgències

Anna Rojas, Agustina Pallache, Cristina Parra Cotanda, Victoria Trenchs Sainz de la Maza, Carles Luaces Cubells

• español

  Fundamento. La presencia de familiares es cada vez más habitual en los servicios de urgencias pediátricas (SUP), colaborando en la toma de decisiones, tratamientos y cuidados del paciente.

  Objetivo. 1) Conocer la proporción de SUP catalanes en los que la presencia de familiares es habitual en el box de críticos y en qué condiciones. 2) Describir problemas derivados.

  Método. Estudio descriptivo multicéntrico. Se solicita a los responsables de los SUP cumplimentar una encuesta sobre la presencia de familiares en el box de críticos (protocolo, ubicación, acompañamiento de los familiares, problemas derivados).

  Resultados. Se envían 18 encuestas y se obtienen 16 respuestas (tasa de respuesta (88,8%) de hospitales de mediana (12/16) y alta (4/16) complejidad. Todos los SUP disponen de box de críticos y en 15/16 se ofrece la presencia de familiares durante la atención del paciente crítico, en uno de ellos no está permitida por espacio reducido, pero la consideran necesaria. Dos SUP disponen de protocolo. Los familiares están acompañados por algún profesional sanitario (11/16), pero de manera intermitente (7/16). Se permiten 1 o 2 familiares, siempre que lo deseen (13/16) o después de la estabilización inicial (2/16). Dos responsables notifican problemas puntuales (nerviosismo y agresividad familiar).

  Conclusiones. La presencia de familiares en los boxes de críticos es habitual en los SUP participantes, sin problemas destacables.

  Se han detectado algunos aspectos de mejora (elaboración de protocolos y acompañamiento de los familiares).

• català

  Fonament. La presència dels familiars és cada cop més habitual als serveis d’urgències pediàtriques (SUP), on participen activament en la presa de decisions, els tractaments i les cures del pacient.

  Objectiu. 1) Conèixer la proporció de SUP catalans en què la presència dels familiars és habitual als boxs de crítics i en quines condicions. 2) Descriure els problemes que se’n deriven.

  Mètode. Estudi descriptiu multicèntric. Se sol·licita als responsables dels SUP que complimentin una enquesta sobre la presència de familiars als boxs de crítics (protocol, ubicació, acompanyament dels familiars, problemes derivats).

  Resultats. S’envien divuit enquestes, i s’obtenen setze respostes (taxa de resposta 88,8%) d’hospitals de mitjana (12/16) i alta (4/16) complexitat. Tots els SUP disposen de box de crítics i en 15/16 s’ofereix als familiars ser-hi presents durant l’atenció de l’infant; en un SUP no s’ofereix aquesta opció perquè l’espai és reduït, malgrat que la troben necessària. Dos SUP disposen de protocol. Durant l’atenció al pacient greu, els familiars estan acompanyats per algun sanitari (11/16), però intermitentment (7/16). Es permeten un o dos familiars, sempre que ho desitgin (13/16) o després de l’estabilització inicial (2/16). Dos responsables manifesten problemes derivats, com el nerviosisme i l’agressivitat familiar.

  Conclusions. La presència de familiars als boxs de crítics és habitual als SUP enquestats, sense problemes destacables.

  No obstant això, s’han detectat alguns aspectes millorables (elaboració de protocols i acompanyament dels familiars).

• English

  Background. Family presence is common in pediatric emergency departments (PED), and relatives actively collaborate in decisionmaking, treatment, and patient care.

  Objective. 1) To identify the proportion of Catalan PED where family presence is allowed in the resuscitation room and to describe the characteristics of family presence. 2) To describe the problems that arise from the presence of family members.

  Method. A multicenter descriptive study was designed. Chief physicians of PED were asked to participate via email in a survey asking about the PED characteristics and the family presence in the resuscitation room (protocol, location, relatives’ companion, problems).

  Results. 18 surveys were sent, obtaining 16 responses (response rate 88.8%) from middle (12/16) and high (4/16) complexity hospitals. All the PED have a resuscitation room, and family presence is offered in 15 of them (in one hospital family presence is not allowed because of limited space). 2 PEDs have a written protocol about family presence in the resuscitation room. Family members are accompanied by a healthcare worker (11/16), but not continuously (7/16). One or two relatives are usually allowed to be present in the resuscitation room, for as long as they desire (13/16) or after initial stabilization (2/16). Two chief physicians reported occasional problems (family anxiety and aggressivity).

  Conclusions. Family presence in the resuscitation room is common in Catalan PED, without significant related problems. However, some aspects should be improved, particularly related to written protocols and accompaniment of family members.