Valencia, España
En el present treball, pretenem oferir una descripció i una anàlisi de l’evolució en el català modern de les causals i finals no finites i de les finals finites. Els resultats obtinguts, a partir de l’anàlisi d’un subcorpus dels segles XVI, XVII i XVIII, indiquen que les estructures causals no finites amb per presenten vitalitat allí on l’estructura final per a més infinitiu va estar vigent; i en aquests mateixos dialectes, es mantindrà l'estructura final per a que, sempre per l’objectiu de conservar un paradigma regular.
In the present work, we intend to offer a description and analysis of the evolution in Modern Catalan of non-finite clauses of cause and purpose and finite clause of purpose. From the analysis of a subcorpus of the sixteenth, seventeenth and eighteenth centuries, the results obtained indicate that non-finite causal structures with per present vitality where the final structure per a more infinitive was frequent; and in these same dialects, the structure of purpose per a que was kept, in the search for a regular paradigm.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados