Resumen de Acostament al marcatge diferencial d’objecte als inicis del català modern
- català
Aquest treball se centra en l’estudi del marcatge diferencial d’objecte en els inicis del català modern (segle xvii). En aquesta etapa de la llengua es confirmen les tendències que ja es dibuixaven al final de l’etapa precedent, corresponent al català antic: a grans trets, la prominència pel que fa a l’animacitat i/o la definitud és un factor semàntic clau que explica l’abast i l’evolució del fenomen en el conjunt de la llengua catalana, i que permet explicar també l’existència d’una diferència dialectal força marcada entre els parlars valencians, d’una banda, i els del bloc oriental, de l’altra.
- English
This paper focuses on the study of differential object marking at the beginning of Modern Catalan (17th century). The tendencies that appeared in the previous stage (Old Catalan) are now confirmed: in broad strokes, prominence in terms of animacy and/or definiteness is a key semantic factor that accounts for the scope and evolution of the phenomenon in the language, and that allows to account for the existence of a quite noticeable dialectal difference between Valencian varieties, on the one hand, and Eastern varieties, on the other.
