Resumen de Los elementos esenciales de la educación. Una mirada humanística de la neuroeducación: Neuroeducación con mirada humanística

Antoni Santandreu Mayol, José Ramón Gamo

• español

  Este artículo discute el papel de la neuroeducación en los procesos de enseñanza-aprendizaje desde una perspectiva humanística. Porque, a pesar de haber captado la atención de la comunidad científica y educativa, con la creciente complejidad en el diseño y la metodología educativa, algunos docentes pueden experimentar una suerte de "neurofobia". Aunque, se reconoce que, debido a varios cambios axiales a lo largo de la historia, la educación está en constante cambio. Estos cambios han sido impulsados por convergencias en la ciencia, la tecnología, entre otros aspectos. Sin embargo, con dicha complejidad, se aboga la necesidad de equilibrar la innovación con la consideración de los "elementos esenciales de la educación". Estos elementos esenciales, también persistentes a lo largo de la historia, están intrínsecamente ligados a la inteligencia humana y, en consecuencia, a la creación de culturas. Los humanos avanzamos mediante la resolución de problemas utilizando nuestra inteligencia. Estas soluciones se cristalizan en nuestra cultura y, a su vez, influencian nuestra inteligencia. Nuestros deseos desencadenan la inteligencia, generando emociones que movilizan la maquinaria neurocognitiva para tomar decisiones y actuar. Sin embargo, es esencial que humanicemos nuestra inteligencia educándola en valores para evitar sesgos cognitivos y propiciar decisiones que sean en beneficio para todos. Asimismo, es necesario adoptar una actitud de "valentía del hacer" para convertir las decisiones en acciones, pero siendo críticos antes que valientes, y en búsqueda de la felicidad colectiva. No debemos olvidar estimular el desarrollo de las tres grandes revoluciones cognitivas: la representación mental, el lenguaje y la lectoescritura. Igualmente, es importante apoyar la educación como inversión en capital humano y social, para ayudar a superar obstáculos significativos para el progreso humano, como el miedo, el odio, los prejuicios, la ignorancia y la pobreza. En conclusión, la educación debe trascender de la mera exposición de conocimientos instrumentales y sofisticados, y en su lugar, enfatizar en la esencialidad de formar individuos con capacidad para entender y enriquecer su cultura, para no solo acceder a la información, sino también manejar el conocimiento y progresar en cualquier contexto. Porque educar es más que estar al día, es sembrar el progreso.

• English

  This article discusses the role of neuroeducation in teaching-learning processes from a humanistic perspective. Despite having garnered the attention of the scientific and educational community, the increasing complexity in educational design and methodology can lead some educators to experience a sort of "neurophobia". However, it is recognized that due to various axial changes throughout history, education is constantly evolving. These changes have been driven by convergences in science, technology, among others. Nevertheless, given this complexity, there is a call for the need to balance innovation with the consideration of the "essential elements of education". These essential elements, also persistent throughout history, are intrinsically linked to human intelligence and, consequently, to the creation of cultures. We, as humans, advance by solving problems using our intelligence. These solutions crystallize in our culture and, in turn, influence our intelligence. Our desires trigger intelligence, generating emotions that mobilize the neurocognitive machinery to make decisions and act. However, it is essential that we humanize our intelligence, educating it in values to avoid cognitive biases and foster decisions that are beneficial to all. Likewise, it is necessary to adopt an attitude of "courage to act" to turn decisions into actions, but being critical before brave, and in search of collective happiness. We must not forget to stimulate the development of the three major cognitive revolutions: mental representation, language, and literacy. Equally, it is important to support education as an investment in human and social capital, to help overcome significant obstacles to human progress, such as fear, hate, prejudice, ignorance, and poverty. In conclusion, education must transcend from the mere exposure of instrumental and sophisticated knowledge, and instead emphasize the essentiality of forming individuals capable of understanding and enriching their culture, to not only access information but also manage knowledge and progress in any context. Because educating is more than staying up-to-date, it's about sowing progress.

• català

  Aquest article discuteix el paper de la neuroeducació en els processos d'ensenyament-aprenentatge des d'una perspectiva humanística. Perquè, malgrat haver captat l'atenció de la comunitat científica i educativa, amb la creixent complexitat en el disseny i la metodologia educativa, alguns docents poden experimentar una mena de "neurofòbia". Tot i això, es reconeix que gràcies a diversos canvis axials al llarg de la història, l'educació està en constant canvi. Aquests canvis han estat impulsats per convergències en la ciència, la tecnologia, entre altres aspectes. No obstant això, amb aquesta complexitat, es defensa la necessitat d'equilibrar la innovació amb la consideració dels "elements essencials de l'educació". Aquests elements essencials, també persistents al llarg de la història, estan intrínsecament lligats a la intel·ligència humana i, en conseqüència, a la creació de cultures. Els humans avancem mitjançant la resolució de problemes utilitzant la nostra intel·ligència. Aquestes solucions es cristal·litzen en la nostra cultura i, al seu torn, influencien la nostra intel·ligència. Els nostres desitjos desencadenen la intel·ligència, generant emocions que mobilitzen la maquinària neurocognitiva per prendre decisions i actuar. Tanmateix, és essencial que humanitzem la nostra intel·ligència, educant-la en valors per evitar biaixos cognitius i propiciar decisions que siguin en benefici per a tots. Així mateix, és necessari adoptar una actitud de "valentia del fer" per convertir les decisions en accions, però sent crítics abans que valents, i en cerca de la felicitat col·lectiva. No hem d'oblidar estimular el desenvolupament de les tres grans revolucions cognitives: la representació mental, el llenguatge i la lectoescriptura. Igualment, és important donar suport a l'educació com a inversió en capital humà i social, per ajudar a superar obstacles significatius per al progrés humà, com la por, l'odi, els prejudicis, la ignorància i la pobresa. En conclusió, l'educació ha de transcendir de la mera exposició de coneixements instrumentals i sofisticats, i en el seu lloc, emfatitzar en l’essencialitat de formar individus amb capacitat per entendre i enriquir la seva cultura, per no només accedir a la informació, sinó també gestionar el coneixement i progressar en qualsevol context. Perquè educar és més que estar al dia, és sembrar el progrés.