Resumen de Fonts antropomòrfiques en “Le Roman de Tristan le Blanc (xive siècle)”: història d’un malentès crític
- español
Tirant lo Blanch by Joanot Martorell (†1465) describes in chapter 55 a stage set up to celebrate the wedding of the kings of England. This stage is decorated with several human or animal shaped statues that make liquids flow. From the aforementioned passage of Tirant lo Blanch, but through a French translation entitled Tiran le Blanc and attributed to the Count of Caylus (†1765), some critical studies on fountain design and iconography have adduced the case of two female nude statues that make liquid flow, the first one from the nipples and the second one from the genital organ. This tradition of studies, represented by scholars such as Waldemar Deonna (†1959), has referred to Tiran le Blanc almost as if it were an anonymous French work, not mentioning that it derives from the great novel written in Catalan by Martorell. In one of the best-known papers on anthropomorphic fountains, Deonna perpetrated two mistakes that have subsequently been transmitted from one study to another: the novel is now called Tristan le Blanc, and its dating goes back to the fourteenth century. This current paper contextualizes and unravels these critical mistakes, and for the first time it jointly examines critical contributions on Tirant lo Blanch and studies on anthropomorphic fountains.
- English
El Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (†1465) descriu al capítol 55 un escenari muntat per celebrar les noces dels reis d’Anglaterra on s’erigeixen diverses estàtues amb formes humanes o animals que fan rajar líquids. A través del Tiran le Blanc, traducció francesa atribuïda al comte de Caylus (†1765), alguns estudis crítics sobre disseny i iconografia de mecanismes hidràulics han adduït, d’aquest passatge tirantià, el cas de dues estàtues de nus femenins que fan rajar líquid, una dels mugrons i l’altra de l’òrgan genital. Aquesta tradició d’estudis, representada per investigadors com Waldemar Deonna (†1959), ha fet esment del Tiran le Blanc quasi com si es tractés d’un roman francès anònim, sense indicar que deriva de la gran novel·la que Martorell escrigué en català. En un dels treballs més rellevants sobre fonts antropomòrfiques, publicat el 1958, Deonna va perpetrar dos errors que posteriorment s’han anat transmetent d’un estudi a un altre: la novel·la canvia el títol pel de Tristan le Blanc i se n’endarrereix la datació al segle xiv. L’article que ara presentem contextualitza i aclareix aquest malentès crític, i per primera vegada, examina de manera conjunta aportacions crítiques sobre el Tirant lo Blanch i estudis sobre fonts antropomòrfiques.
