Sobre la història del castellà a Catalunya, altre cop: Algunes reflexions a propòsit d’un article recent

• Autores: Joan Lluís Marfany
• Localización: Els Marges: revista de llengua i literatura, ISSN 0210-0452, Nº. 127, 2022 (Ejemplar dedicado a: Primavera), págs. 89-98
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The history of Spanish in Catalonia, revisited: Some thoughts on a recent article
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Comentaris crítics a l’article de Jenny Brumme i Beatrice Schmid, «La urbanitat(1868), de Serafí Pitarra i els manuals d’urbanitat en la societat catalana del segle XIX. Sobre la versemblança de l’alternança de llengües». Negligint del tot la idea de diglòssia, sense la qual no es pot entendre el cas del català, les autores se centren en canvi en el dubtós i imprecís concepte de «prestigi», que les mena implícitament a les històricament falses idees del corresponent «desprestigi» del català i del caràcter classista de la no menys falsa distinció entre catalanòfons i castellanòfons. D’altra banda, creuen en el caràcter exogen del procés de difusió del castellà i menysvaloren la familiaritat que hi tenien els catalans de l’època i la seva proficiència en aquesta llengua. L’objecció més fonamental, però, és l’error de tractar un text literari com a document sociolingüístic més enllà de l’àmbit estricte de la literatura.

  • English

    Critical comments on Jenny Brumme’s and Beatrice Schmid’s «La urbanitat (1868), de Serafí Pitarra i els manuals d’urbanitat en la societat catalana del segle XIX. Sobre la versemblançade l’alternança de llengües». While completing ignoring the idea of «diglossia», without which the case of Catalan cannot be made sense of, Brumme and Schmid focus on the dubious and imprecise concept of the «prestige» of Spanish, which implicitly leads them to the historically wrong ideas of the corresponding «lack of prestige» of Catalan and of the class-determined nature of the equally false distinction between Catalan and Spanish speakers. At the same time, they believe in the exogenous nature of the diffusion of Spanish and undervalue Catalans’ familiarity with, and proficiency in, it. The main objection, however, is to the mistake of treating a literary work as a valid sociolinguistic document, beyond the strict limits of the literary field itself.