Per a una nova edició crítica de Canigó de Jacint Verdaguer

• Autores: Joan Santanach i Suñol
• Localización: Els Marges: revista de llengua i literatura, ISSN 0210-0452, Nº. 127, 2022 (Ejemplar dedicado a: Primavera), págs. 12-34
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • For a New Critical Edition of Jacint Verdaguer’s Canigó
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    Al llarg de la composició de Canigó, Jacint Verdaguer va redactar un gran nombre d’autògrafs. Se’n conserven tres de complets amb estadis d’elaboració diferents, tots a la Biblioteca de Catalunya, i almenys vuit de fragmentaris, alguns dels quals són volums facticis en què es van relligar una gran quantitat de passatges. Tots presenten múltiples esmenes i variants, especialment quantioses en els estadis més primitius. De Canigónomés se n’ha publicat una edició crítica (1995), a cura de Narcís Garolera. És una edició que presenta alguns aspectes discutibles, entre els quals haver emprat com a text base laprimera edició del poema (1886) en comptes de la darrera controlada per l’autor (1901), o bé incorporar al text un parell de versos descartats pel poeta. El present article remarca la necessitat d’analitzar les relacions entre els autògrafs i de tenir en compte l’important cabal d’informació que contenen sobre la gènesi de l’obra de cara a l’elaboració d’una nova edició crítica. Se n’exemplificala utilitat a partir de les versions dels cants V i VI conservades als manuscrits complets. Aquesta nova edició partirà de la darrera edició revisada per l’autor. Una lectura atenta de les versions dels manuscrits pot, així mateix, aportar noves esmenes al text crític.

  • English

    During the composition of Canigó, Jacint Verdaguer wrote a large number of autographs. In the Biblioteca de Catalunya there are three complete manuscripts of the poem, with differentstages, and no less than eight fragmentary manuscripts have been preserved, some of them with agreat quantity of passages. All of them with many variants and amendments, especially in primitive versions. Nowadays, there is only one critical edition of Canigó (1995), edited by Narcís Garolera. This edition presents perfectible aspects, among them the decision of using the first edition (1886) as basis text, instead of the last edition controlled by the author (1901). The editor also includes a pairof discarded verses (by the poet). The present paper puts an emphasis on studying the relation between autographs to achieve a better comprehension of the genesis of the poem as a way to preparea new critical edition. This position is exemplified by analyzing different versions of chants 5th and 6th preserved in complete manuscripts of the poem. The new edition will use the 1901 edition as basis text. An attentive reading of manuscript versions will let us to introduce new amendments to the critical text too.