Cultivando malas hierbas.: Biodiversidad, diseño, cultura y percepción

• Autores: Lorena Escuer Constante, Gabino Carballo Pérez
• Localización: Kultur: revista interdisciplinària sobre la cultura de la ciutat, ISSN-e 2386-5458, Vol. 10, Nº. 19, 2023 (Ejemplar dedicado a: L’urbanisme agroecològic), págs. 65-89
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Growing weeds.: Biodiversity, design, culture and perception
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    El presente artículo examina la viabilidad de incorporar las llamadas “malas hierbas” en el diseño y gestión del paisaje urbano, considerando aspectos técnicos y culturales. Su objetivo es determinar si la literatura existente proporciona referencias estéticas y ecológicas que respalden enfoques novedosos en la naturalización de las ciudades. La investigación se ha basado en el estudio de literatura relevante en biología, ciencias ambientales y paisajismo. Los resultados destacan la existencia de marcos conceptuales y estéticos compatibles con la ecologización urbana y el uso sistemático de plantas adventicias en la gestión de los espacios verdes, en línea con las preferencias de la ciudadanía. No obstante, es necesario integrar valores artísticos y culturales en los modelos técnicos de gestión, siguiendo la lógica de los servicios ecosistémicos culturales. En conclusión, se plantea que se debe adoptar una aproximación funcional a la estética del paisaje, donde las personas encuentren sentido e interés. Las reacciones de las personas ante la apariencia urbana pueden evaluarse en términos de complejidad, legibilidad, coherencia y misterio. El arte puede desempeñar un papel relevante en la contextualización de los valores ecológicos y las técnicas de gestión biológica. Los diseñadores y gestores del espacio público pueden utilizar narrativas e interacciones artísticas para crear diseños y procesos de gestión culturalmente relevantes y comprensibles, en aras de mejorar la calidad ecológica del paisaje urbano.

  • English

    This article considers technical and cultural aspects to examine the viability of incorporating “weeds” into the design and management of urban landscapes. It aims to uncover aesthetic and ecological references in the literature that may support innovative approaches to re-naturing cities. The study is grounded in a review of relevant literature from the areas of biology, environmental sciences and landscape design.The results reveal conceptual and aesthetic frameworks that are compatible with urban ecologisation and the systematic use of volunteer plants in the manament of green spaces, in line with citizens’ preferences. However, management models should incorporate artistic and cultural values that align with the rationale behind cultural and ecosystem services.The article concludes by recommending a functional approach to landscape aesthetics, one that has meaning and interest for people. Individuals’ reactions to the appearance of the urban space can be evaluated in terms of complexity, legibility, coherence and mystery. Art can play an important role in contextualising ecological values and biological management techniques. The designers and managers of public spaces can use artistic narratives and interactions to create culturally relevant and comprehensible designs and management processes in the interest of improving the ecological quality of the urban landscape.

  • català

    El present article examina la viabilitat d’incorporar les anomenades “males herbes” en el disseny i gestió del paisatge urbà, considerant aspectes tècnics i culturals. El seu objectiu és determinar si la literatura existent proporciona referències estètiques i ecològiques que recolzen enfocaments nous en la naturalització de les ciutats. La recerca s’ha basat en l’estudi de literatura rellevant en biologia, ciències ambientals i paisatgisme .Els resultats destaquen l’existència de marcs conceptuals i estètics compatibles amb l’ecologització urbana i l’ús sistemàtic de plantes adventícies en la gestió dels espais verds, en línia amb les preferències de la ciutadania. No obstant això, és necessari integrar valors artístics i culturals en els models tècnics de gestió, seguint la lògica dels serveis ecosistèmics culturals. En conclusió, es planteja que s’ha d’adoptar una aproximació funcional a l’estètica del paisatge, on les persones troben sentit i interès. Les reaccions de les persones davant l’aparença urbana poden avaluar-se en termes de complexitat, llegibilitat, coherència i misteri. L’art pot exercir un paper rellevant en la contex-tualització dels valors ecològics i les tècniques de gestió biològica. Els dissenyadors i gestors de l’espai públic poden utilitzar narratives i interaccions artístiques per a crear dissenys i processos de gestió culturalment rellevants i comprensibles, a fi de millorar la qualitat ecològica del paisatge urbà.