Resumen de De la vida escènica a la vida pública, una genealogia de l'experiència social al segle XVIII
- español
La cultura ilustrada, donde la división estamental muta en una sociedad de clases, va a desarrollar nuevos mecanismos de clasificación y jerarquización. El fundamento de esa nueva organización clásica procede del paradigma barroco del Theatrum Mundi, convertido, en los discursos sobre arte y teatro de los enciclopedistas, en el modelo de la esfera pública. Así lo encontramos en Diderot: el comediante es el hombre público regido por ideas y no por sentimientos. Por otra parte, la vida privada se somete, en los márgenes que permite la individualidad burguesa, a una nueva moralidad centrada en la exportación del modelo económico a lo político. Se anuncia en el modelo escénico una nueva moralidad y una nueva clasificación social resumida en “finjo luego soy”, lo real es la representación.
- català
La cultura il·lustrada, on la divisió estamental muta en una societat de classes, desenvoluparà nous mecanismes de classificació i jerarquització. El fonament d’aquesta nova organització clàssica procedeix del paradigma barroc del Theatrum Mundi, convertit, en els discursos sobre art i teatre dels enciclopedistes, en el model de l´esfera pública. Així ho trobem a Diderot: el comediant és l’home públic regit per idees i no pas per sentiments. D’altra banda, la vida privada se sotmet, als marges que permet la individualitat burgesa, a una nova moralitat centrada en l’exportació del model econòmic a allò polític. S’anuncia en el model escènic una nova moralitat i una nova classificació social resumida en la màxima «fingeixo i per tant sóc»: allò real és la representació.
- English
Enlightened culture, where the stamental division mutates into a class society, will develop new mechanisms of classification and hierarchy. The foundation of this new classical organization comes from the baroque paradigm of the Theatrum Mundi, converted, in the discourses on art and theater of the encyclopedists, into the model of the public sphere. This is how we find it in Diderot: the comedian is the public man ruled by ideas and not by feelings. On the other hand, private life is subjected, in the margins allowed by bourgeois individuality, to a new morality centered on the export of the economic model to the political. A new morality and a new social classification are announced in the stage model, summarized in "I pretend then I am", the real thing is the representation.
