Resumen de Els espais conventuals i la seva projecció eremític: el desert de Cardó
- español
La fuerte voluntad ascètica que impregno la orden del Carmen Descalzo desde su fundación, se manifesto decididamente en las tipologías arquitectónicas desarroUadas por esta congregación, caracterizadas por una gran sencillez constructiva. Si bien fue en los establecimientos conventuales implantados en los núcleos urbanos donde este talante se proyectó de forma mas generalizada —hasta el punto de convertirse casi en un estilo arquitectónico—, es en la tipologia de las casas de retiro, los Uamados desiertos, donde se mostro de una manera mas palpable y con unos rasgos mas específicos. En el presente articulo revisamos los condicionantes que marcaron la gènesis de esta tipologia en el seno de la orden descalza, y centramos nuestra atención en la construcción, llevada a cabo a principios del siglo XVII, del desierto de la provincià descalza catalana. Sant Hilari de Cardo, como ejemplo en nuestras tierras de esta interesante categoria arquitectònica.
- català
La forta voluntat ascètica que va impregnar l'orde del Carme Descalç des de la seva fundació, va manifestar-se decididament en les tipologies arquitectòniques desenvolupades per aquesta congregació, caracteritzades per una gran senzillesa constructiva. Si bé va ser en els establiments conventuals implantats en els nuclis urbans on aquest tarannà es projectà de forma més generalitzada —fins al punt d'esdevenir gairebé un estil arquitectònic—, és en la tipologia de les cases de recés, els anomenats deserts, on es mostrà d'una manera més palpable i amb uns trets més específics. En el present article revisem els condicionants que marcaren la gènesi d'aquesta tipologia en el si de l'orde descalç, i centrem la nostra atenció en la construcció, duta a terme a començaments del segle XVII, del desert de la província descalça catalana, Sant Hilari de Cardo, com a exemple a les nostres terres d'aquesta interessant categoria arquitectònica.
- English
The strong ascètic wish that pervaded the monàstic order of Barefoot Carmelites from its foundation, was resolutely manifested on the architectural typologies developed by this religious congregation, characterized by a great constructive simplicity. Although this appearance was projected in a morè generalized way by the monàstic urban establishments —even until to reach the point of become an architectural style—, it was in the spiritual seclusion houses, called deserts, where it appeared in a morè tangible way and with morè specific features. In this article we review the conditions that marked the birth of this typology in the bosom of the barefoot religious order, and we focus our attention on the construction of the catalan barefoot province desert, Sant Hilari de Cardo, carried out in the XVII century, as an example of this interesting category in our country.
