El focus d’aquest article és la lingüística forense aplicada a la violència de gènere, un problema social actual que persisteix malgrat les nombroses mesures adoptades per erradicar-la. La violència de gènere dona lloc a diferents tipus de delictes, que s’han estudiat des de diverses perspectives, com la psicologia, la criminologia i el dret. En aquest estudi preliminar de lingüística forense aplicada als delictes de violència de gènere a Itàlia en particular, pretenem oferir una revisió de la literatura de recerca sobre violència de gènere i lingüística forense. Comencem abordant la disciplina de la lingüística forense i introduïm dos models psicològics –Walker (1979) i Pence (1993)– que són útils per contextualitzar la violència de gènere. A continuació, procedim en dues direccions: primer, examinem la comunicació entre les víctimes i els professionals del sector jurídic; i, en segon lloc, tractem l’evidència lingüística per a la investigació policial i judicial mitjançant l’anàlisi del discurs de la comunicació entre infractors i víctimes. Finalment, s’extreuen conclusions amb vista a escenaris futurs.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados