Vida i mort dels molins fariners de la zona del Canal d’Urgell

• Autores: Esteve Mestre i Roigé, Ton Solé i Bonet
• Localización: Quaderns de El Pregoner d'Urgell, ISSN-e 2013-9454, Nº. 37, 2023, págs. 3-28
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • Els cereals foren dels primers productes conreats des de la revolució neolítica (IX-VIII mil·lennis aC) i tan antics com aquests, foren els utillatges per triturar i moldre el gra per convertir-lo en farina. Els morters de pedra o de fusta varen ésser els primers molins fariners que amb el pas del temps van ser substituïts per molins de moles de pedra. Eren formats per dos blocs de pedra dura o “moles”, una d’inferior fixa i una altra superior que girava sobre la primera; el moviment s’aconseguia per diferents mitjans, per la força animal, principalment de rucs i cavalls, per la força eòlica o per la força hidràulica. [VALÈNCIA et alt., 1994, 313:326]La majoria eren construïts en sòlids edificis de pedra on hi havia l’obrador per fer la molta i a sota un o diversos túnels, anomenats carcabà o cacau, lloc on hi havia les rodes hidràuliques o rodets. Era habitual que en el mateix edifici hi hagués l’habitatge del moliner o arrendatari. [SEGURA, 2004, 117:126]Els molins fariners de la plana de Lleida funcionaven amb la força hidràulica, instal·lats a prop dels rius, rierols i fondalades; van viure situacions diverses marcades per un abans i un després de l’arribada de l’aigua del Canal d’Urgell.