Poética de los espacios de convivencia en la serie de fotografías “Madres e hijas” de Adriana Lestido

• Martínez Rodríguez, Pamela ^[1]
  1. [1] Universitat Oberta de Catalaunya, UOC. Universitat de Barcelona,UB.
• Localización: BRAC: Barcelona, Research, Art Creation, ISSN-e 2014-8992, Vol. 11, Nº. 2, 2023 (Ejemplar dedicado a: June), págs. 267-296
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Poetics of living shared spaces in the series of photographs "Madres e hijas" by Adriana Lestido
  • Poètica dels espais de convivència en la sèrie de fotografies “Madres e hijas” d'Adriana Lestido
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Analizamos la serie fotográfica “Madres e hijas” de Adriana Lestido, desde la perspectiva del giro afectivo, como tendencia tanto filosófica como estética. Mediante una lectura crítica trazamos la relación con la teoría matricial de Ettinger y de coexistencia esférica de Sloterdijk. A través de la interpretación de las fotografías exploramos cómo Lestido consigue desvelar la complicidad íntima entre estas madres e hijas a través de la representación del espacio de co-existencia y co-habitación íntima. Un espacio que para Ettinger es matricial, en tanto para Sloterdijk esférico y que para ambos conforma la experiencia primaria del existir en comunidad, previa a la existencia y al lenguaje. La estrategia visual de Lestido está en captar las complejidades de los espacios de convivencia producidos por ellas mismas, compartidos y transformados por el tiempo, desde un primer espacio arcaico. La presente lectura de “Madres e hijas” relaciona las teorías filosóficas de las dimensiones social-afectivas con las espacio-temporales, teniendo en cuenta las estrategias de la representación fotográfica. Mostramos que estas fotografías son un aporte a las vigentes demandas feministas contra los estereotipos sobre la maternidad al esquivar las normas teóricas-estéticas referidas a la clase social y el comportamiento de la “buena madre” como construcción social.

  • català

    Analitzem la sèrie fotogràfica “Madres e hijas” d'Adriana Lestido, des de la perspectiva del gir afectiu, com a tendència tant filosòfica com estètica. Mitjançant una lectura crítica tracem la relació amb la teoria matricial de Ettinger i de coexistència esfèrica de Sloterdijk. A través de la interpretació de les fotografies explorem com Lestido aconsegueix revelar la complicitat entre aquestes mares i filles a través de la representació de l'espai de coexistència i de cohabitació íntima. Un espai que segons Ettinger és matricial, i segons Sloterdijk és esfèric i que per a tots dos conforma l'experiència primària de l'existir en comunitat, previ al naixement i al llenguatge. L'estratègia visual de Lestido es captar les complexitats dels espais de convivència produïts per elles mateixes, compartits i transformats pel temps, des d'un primer espai arcaic. La present lectura de “Madres e hijas” relaciona les teories filosòfiques de les dimensions social-afectives amb els espai-temporals, tenint en compte les estratègies de la representació fotogràfica. Mostrem que aquestes fotografies són una aportació a les vigents demandes feministes, contra els estereotips sobre la maternitat, en esquivar les normes teòriques-estètiques referides a la classe social i el comportament de la “bona mare” com a construcció social.

  • English

    We analyze the photographic series "Madres e hijas" by Adriana Lestido, from the perspective of the affective turn, as both a philosophical and aesthetic trend. Through a critical reading we trace the relationship with Ettinger's matrix theory and Sloterdijk's spherical coexistence. Through the interpretation of the photographs we explore how Lestido manages to reveal the intimate complicity between these mothers and daughters through the representation of the space of co-existence and intimate co-habitation. A space that for Ettinger is the matrix, while for Sloterdijk it is spherical and that for both forms the primary experience of existing in community, prior to existence and language. Lestido's visual strategy is to capture the complexities of the living spaces produced by themselves, shared and transformed by time, from an archaic first space. The present reading of "Madres e hijas" relates the philosophical theories of the social-affective dimensions with the spatio-temporal dimensions, taking into account the strategies of photographic representation. We show that these photographs are a report on the current feminist demands against stereotypes about motherhood by avoiding the theoretical-aesthetic norms referring to social class and the behavior of the "good mother" as a social construction.