Valencia, España
S’intenta recordar, en aquesta reflexió, la insignificança inicial del reconeixement dels drets en els primers estatuts, per a poder valorar les extraordinàries novetats de les reformes de l’any 2006. En general, això tenia incidència en la concepció mateixa de l’Estat autonòmic, encara que, en el cas valencià, a penes va haver-hi tals plantejaments, conformant-se en la reivindicació d’un dret civil propi que no ha tingut cap eficàcia després dels pronunciaments negatius del TC. L’Estatut valencià, sense perjudici de la realitat que, sobretot en matèria de drets socials, ha suposat, manca d’una bona tècnica; va renunciar a dur a terme l’enumeració ordenada dels drets i va reenviar al legislador l’elaboració d’una carta de drets.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados