Resumen de Mirades alternatives sobre la pobresa a Espanya: Una qüestió de definició i mesura
Iñaki Permanyer Ugartemendia, Hafize Pinar Köksel
L’any 2010 la Unió Europea (UE) va presentar el programa Europa 2020: un conjunt de mesures que havia de servir per fer front als efectes adversos de la recent crisi financera i enfortir les economies de la zona Euro. Entre altres qüestions, es va plantejar com a objectiu prioritari la necessitat de reduir en 20 milions el nombre de persones amenaçades pel risc de viure en condicions de pobresa o exclusió social a la totalitat de la UE. Pel cas Espanyol, aquest objectiu es traduïa en reduir el nombre de persones pobres en 1.4 milions entre els anys 2010 i 2020.
En quina mesura s’estan assolint els objectius de reducció de la pobresa que es van fixar per a España de cara a l’any 2020? Aquesta és la pregunta que volem respondre en aquest número de Perspectives Demogràfiques. Havent passat recentment la meitat del període establert es tracta d’un bon moment per a fer un balanç provisional dels progressos realitzats fins ara per tal d’analitzar quines són les perspectives d’èxit pels propers anys. A tal efecte, començarem repassant breument les virtuts i els defectes de les mesures oficials actualment emprades per tal de quantificar la pobresa i en proposarem una d’alternativa. Tot i que la nova mesura es tant arbitrària com les actualment existents, té la virtut de donar una visió complementària i, tal vegada, més realista dels preocupants processos d’exclusió social que s’estan desenvolupant recentment al nostre país.
Les maneres com definim i mesurem els fenòmens socials tenen una importància cabdal no només a l’hora d’intentar retratar i comprendre el món que ens envolta sinó també quan intentem modificar-lo i corregir-lo. En aquest sentit, la pobresa és un exemple paradigmàtic amb un gran ressò mediàtic i social arran del cicle econòmic recessiu iniciat l’any 2008. Quina ha estat la seva evolució els darrers anys? A quins sectors ha afectat més fortament? Què n’esperem de cara al futur? Si ens apartem d’unes mesures oficials excessivament acomodatícies que no semblen fer-se ressò dels importants canvis estructurals que estan esdevenint a l’economia espanyola, hi ha raons pel pessimisme: infants, estrangers i persones sense estudis universitaris són alguns dels sectors més afectats per les anades i tornades de la conjuntura econòmica actual.
