La custòdia compartida : un pas més cap a la igualtat de gènere?
-
Montserrat Solsona [1] ; Marc, Ajenjo [2]
-
[1] Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Barcelona, España
-
[2] Universitat Autònoma de Barcelons
-
- Localización: Perspectives demogràfiques, ISSN-e 2696-4228, Nº. 8, 2017, págs. 1-4
- Idioma: catalán
- Enlaces
- Dialnet Métricas: 2 Citas
-
Resumen
Les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren que, des de 2011, hi ha una forta estabilitat en la xifra de divorcis –situada al voltant dels 100 mil anuals, en la meitat dels quals hi ha fills/es menors d’edat–, mentre que es dóna un notable increment de la custòdia compartida, en detriment del paradigma anterior de custòdia exclusiva de la mare amb un règim de visites pel pare. Entre 2011 i 2016, la custòdia compartida ha passat del 12% al 28% dels divorcis amb fills/es menors. Aquest creixement, liderat per les comunitats autònomes que tenen una legislació favorable, reflecteix canvis socials de més llarg abast relacionats amb la igualtat de gènere dins i fora de la llar.
L’anàlisi de les sèries de l’INE, sumat a la inèdita explotació de totes les sentències de divorci i ruptures de parelles de fet dels jutjats de família de la ciutat de Barcelona de l’any 2014 –5.894 sentències–, mostren que la custòdia compartida pactada significa, si més no sobre el paper, equitat entre el pare i la mare, tant pel que fa a la residència alternada dels infants com a la participació en les seves despeses.
Vist això, ens podem preguntar si seria útil atorgar per defecte la custòdia compartida dels fills després de la separació dels progenitors.
La resposta no pot ser més clara: No. La custòdia compartida hauria de provenir d’un pacte que reflectís una pràctica anterior de coparentalitat en equitat, que a dia d’avui encara no és pas majoritària.
